Quan es comencen a ajuntar circumstàncies i fets relacionats amb algun buit que pateixes, no hi pots fer res; tu no tens la solució a l'entrellat... Has de deixar fluir els esdeveniments, sense manies.
Avui he assistit a la presentació del llibre "Històries veïnals. Obra col·lectiva". És el recull de quaranta relats, poemes i microrelats escrits de manera col·lectiva a quatre mans entre més de 80 blocaires de la catosfera literària. Aviat és dit.
I m'ha fet molta il·lusió, de veritat que sí; per diversos aspectes. El primer, per veure com segueix funcionant un bloc de més de sis anys que aposta per la relació de veïnatge entre els seus blocaires, interrelació pura, complicitat, aposta pel risc en l'escriptura i la diversió literària.
El segon, perquè he pogut saludar un vell-jove conegut, el Puji, he desvirtualitzat el mateix Veí de Dalt, impulsor de tota aquesta moguda i m'he presentat davant la meva advocada favorita, l'Anna, tres plaers en una tarda.
El tercer, per l'ambient blocaire que em semblava (jo sempre tan equivocat) una mica perdut.
I el quart, finalment, perquè el micromecenatge m'ha permès contribuir a que aquesta obra vegi la llum. Per no res ara tinc un exemplar del llibre... i una samarreta. Quin negoci que he fet!
A la sortida, o potser molt més abans, he pensat que aquest cicle de "deixadesa" que pateix el meu blog (amb g) hauria d'anar acabant.... A veure....
2 comentaris:
Un plaer tornar-te a saludar, i a més amb un motiu tan ben parit com el llibre de les històries veïnals i la blogosfera no tan virtual...
Ja ho vaig dir-t'ho personalment i ho repeteixo ara: un plaer conèixer-te. I ja veus que això dels blogs té vida per llarg. Gràcies a tu per participar-hi. Records d'escala!
Publica un comentari a l'entrada