10.1.06

M'hi quedo

Anava amb una altra idea però al final he decidit quedar-me a la mateixa església que estava ahir. Només he donat uns 180 graus a la dreta (he, he) i em quedo mirant l'escala que porta al cor. I, a més, no he retallat gaire la imatge perquè poguem observar detalls i detallets. El banc de fusta, el banc que s'ha fet nou a la paret amb els seus maons, la cadira de l'entrada, el seient (?) de l'esquerra al costat de l'escala,..., la paret en si mateixa, amb la varietat de pedres que correspondran a obres noves fetes i refetes amb el temps.
L'escala no era massa estreta, vull dir que el contrabaixista (que és la meva referència) hi va pujar força còmodament. Si la meva cobla fes els oficis amb un violí, una flauta i un clarinet, la referència l'hauria de canviar (coses meves). Bé, una església maca (a l'Empordà).

2 comentaris:

Mery Cherry ha dit...

no voldria que semblés que baixo de l'hort però... em té ben intrigada la teva obsessió per les escales. A què es deu?

vilapou ha dit...

Són històries d'un músic que un dia va caure d'un escenari "gràcies" a l'escala que no hi era. Pots mirar (o no) els escrits del principi (agost) i sobretot el del 06/09. A partir d'aquí...és allò que passa amb els blocs.