16.1.06

Si plou, cap problema

Es veu que la gent quan pujava per aquesta escala estava molt preocupada pels dies de pluja. I aleshores hi va haver un "enginyer" que va agafar el tema com una qüestió personal i va dir: -Tranquils, covilatans! A partir d'ara ja no us mullareu més quan plogui i feu aquest camí. Des d'aleshores aquell home és dels més considerats de la Vila i estan pensant ja de fer-li un carrer amb la seva placa, o, fins i tot una plaça amb brollador (d'aigua) al mig. També sembla que el volen incloure en una gran enciclopèdia en aquella secció on hi ha dos altres enginyers ben coneguts: un relacionat amb unes drassanes i l'altre amb un rellotge de sol.
P.D. A l'enciclopèdia, estan parlant si obren un apartat dedicat als caçadors (de llobes i similars).

2 comentaris:

Un que fa de músic ha dit...

Que dolent que ets a vegades... a dalt de l'escala hi ha una "trampilla" (ni idea de com es diu en català), i era molt més perillós quan no hi era: la part de dalt és un passeig molt estret que va de punta a punta de l'espigó del port. Abans d'haver-hi la porta molta gent hi va caure, perquè l'escala està en mig del passeig (no al costat). No hem d'oblidar que, tot i que sempre costa pujar escales, a vegades es poden baixar massa ràpid...

vilapou ha dit...

Ja em semblava a mi que hi hauria una "explicació". Però déu ni do. Em sembla que un lloc a l'enciclopèdia no els hi treu ningú.