Ara em ve bé una mica de tranquilitat. Si més no d'esperit. No us

passa de vegades que el cos, però sobretot la ment us demanen tranquilitat? I, si ho dieu, més d'un pensa que com pots estar cansat? Però és una qüestió personal. És un mateix que s'ho nota. Però aleshores, en aquell moment, resulta que no toca, que has de seguir fent la vida habitual (com tothom).
Doncs mira, jo m'evadiré al
Matarranya. Ja n'he mostrat
un parell d'imatges, i la veritat és que aquella terra, encara que al primer moment no ho sembli, en desprèn molta de tranquilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada