Un país de presses

...i de temps perdut.
Ahir estava llegint al diari les darreres informacions sobre el Cementiri Nuclear que ens porta a tots ben esverats. Poca broma, que deia aquell.
Però el que em va fer pensar una mica no va ser el tema en sí, i la seva gravetat, sinó un parell de detalls: el primer, el fet que això no és una qüestió que ha sorgit ara, de cop; això porta anys i anys sobre la taula. O, millor dit, dins els calaixos. Per què?
Per què som aquest país de presses, que té els temes donant voltes, ara no toca, ara vénen eleccions, ara les enqestes no ho aconsellen, govern rera govern, i, al final, s'ha de decidir, en quatre mesos, un tema que en altres països ha sigut un debat prioritari durant un munt d'anys?
I l'altre punt: aquests temes "de presses" sempre van acompanyats de quantitats de diners. Sembla ser que prop de 8 milions d'euros a l'any s'emportarà el poble escollit i rodalies... És com un enterrament de primera...
Com el pla E (el plan-Zapa): aquí téns uns milions d'euros però t'has de decidir abans detres mesos. Què vols fer? Va, afanya't! Una Riera? Doncs has de dir com la vols, però ja!
Les presses són males conselleres, diu la gent (més) gran...