Fa uns dies vaig tenir un intercanvi d'opinions o, millor dit, de comentaris, arrel d'una publicació d'en Carles Pascual a Facebook. La discussió, que vam deixar ajornada per continuar-la en un altre moment al voltant d'una taula que és el lloc on millor es poden lligar i deslligar les enteses i els malentesos, havia agafat un caire més agre en el moment en què jo vaig esmentar la paraula transparència, i ho vaig fer posant en dubte que
aquesta fos exemplar en el procés del que parlàvem, que no era un altre que el que es segueix al voltant de la construcció de la nova escola Salicrú de Calella.
I és que posar en dubte o en quarantena la transparència d'una acció o de qualsevol procés ha esdevingut avui com allò de "mentar la bicha" davant un supersticiós.... I no sempre hauria de ser així.
Personalment quedo meravellat de vegades que segons qui o quin polític sigui capaç de parlar constantment i amb aires de suficiència i de magisteri sobre la transparència sense haver-ne fet la mínima reflexió del seu significat.
Transparència no és sinònim de "dir la veritat". La veritat ja se li suposa a un polític (o no?). La transparència és una actitud, una manera de fer, de treballar i de gestionar la informació. I aquesta manera de fer ha de ser oberta perquè tota aquesta informació que es gestiona, que gestiona el polític, no és, en cap cas, propietat de ningú més que de la ciutadania. I això comporta que no es pot amagar quin és el seu procés i el seu desenvolupament.
Si jo afirmo que, des del primer moment, hi ha hagut mancances de transparència en tot el que envolta la discussió de l'emplaçament i la construcció de l'Escola Salicrú, no estic dient que s'hagi faltat a la veritat o que s'hagi mentit; estic assegurant que no totes les cartes s'han posat sobre la taula i que s'ha amagat informació deliberadament o, dit d'una manera més eufemística, per interessos polítics de partit.
I el que em temo és que això encara no s'ha acabat aquí....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada