2.12.08

Peus d'aigua

Normalment quan algú m'envia una escala no acostumo a inclore-la en un post desseguida. Per una part suposo que és una mica de vergonya perquè el que me l'ha enviat no pensi que m'estic quedant sense material. I per una altra, que sempre intento que la imatge i el tema de l'escrit tinguin alguna relació, per petita que sigui, i ja seria casualitat que això passés gaire vegades amb una fotografia que m'acaba d'arribar.
Però avui faré una excepció de les que confirmen la regla.
El diumenge, en Jordi em va enviar aquesta escala...
A mi m'agraden pràcticament totes les escales (només faltaria...), les espectaculars i les senzilles, les llargues i les de quatre esglaons, les rectes i les tortes (sembla que estigui parlant d'alguna altra cosa més escabrosa, no?), però si m'he inclinar per triar-ne algun model agafaria les de caragol, tan sinuoses vistes de dalt com des de baix (Freud, quina feinada!) o, també, aquelles que no acaben de complir la seva tasca de comunicar dues superfícies, és a dir, aquelles que, dit d'alguna manera, no porten enlloc (més feina per en Sigmund).
I aquesta d'avui no és que no porti enlloc, porta a l'aigua, que com a superfície transitable no acaba de cuallar, encara que algú ja hi va caminar fa uns 2000 anys (no hi ha proves, però...).
M'agrada per això, perquè si arribes al final, sempre et quedes dubtant de què fer. Téns ganes de donar un pas més, però la repressió interior, l'autocontrol, la cultura adquirida o el sentit comú, et fan quedar-te amb les ganes.
I, com en tantes altres coses, et quedes a un pas...
Publica un comentari a l'entrada