D'un temps ençà l'eclosió i el "boom" de les xarxes socials, i en especial del Facebook, han coincidit amb una certa disminució de l'interès en els blogs. Això, encara que la veritat sigui dita no en tinc dades estadístiques fiables, no és només una apreciació personal meva, sinó que també ho he percebut en comentaris llegits en altres llocs que segueixo. Podríem dir d'una banda però, que actualment ha aumentat l'ús de lectors, com el Google Reader o Bloglines per exemple, que permeten la lectura dels blocs amb total comoditat sense haver d'entrar-hi i, d'una altra, que molts blogs ténen una activitat mitjana de dos o tres anys, amb la qual cosa si un no va renovant el seu espectre de lectura pot anar-se adonant que els seus autors favorits cada vegada van espaiant més el temps entre publicacions si no és que desapareixen.
De tota manera em sembla que l'aparició del Facebook és una raó fonamental en el descens de visites als diaris personals. És una qüestió de temps. La xarxa social demana això, temps en anar "visitant" totes les actualitzacions que fan els amics, els grups, les causes, les fotografies penjades, els videos o els jocs en línia. I tot aquest temps pot anar, i de fet va, en detriment del que s'utilitzaria per anar passejant pels blogs i els seus enllaços.
I amb tot això també resulta que hi ha gent que aprofita molt les xarxes socials convertint-se en més "activista" que no pas un blocaire. D'acord que potser no té massa relació una cosa amb l'altra però el "militant" de Facebook està esdevenint, en molts casos, un element més representatiu de l'esperit 2.0 que no pas el veterà blocaire. És greu, això, o només és un esglaó més en l'avenç de la piconadora de les noves tecnologies?
A tall d'exemple...
Ara farà un any, a Calella vam fer una trobada de blocaires a la que vam assistir 7 persones. El juliol, amb la idea ja d'obrir la convocatòria a tota mena d'aplicacions 2.0 vam reunir-nos una quinzena. Però, atenció, en aquell moment, el grup Calella del Facebook, per exemple, no arribava a la vintena de membres. Han passat 5 mesos i mentres els blocaires no sembla que haguem augmentat gaire en número, al Facebook aquell grup té ara 450 membres...
Com convoquem ara un sopar? No començaria a semblar massa tancat fer un sopar de blocaires exclusivament? És prou "compromès" el membre de Facebook com per fer una trobada multitudinària?
En resum: Està desplaçant la xarxa social al blocaire compromès? O no té res a veure?
Il·lumineu-me, si us plau...
12 comentaris:
Cada cosa al seu lloc, penso que les dues plataformes són complementàries i que a la llarga el fenomen Facebook també baixarà. Estic d'acord en que ara una cosa treu temps a l'altra però comprovant les estadístiques del blog comencen a arribar visites des del Facebook.
Estic amb el Jordi. Són aspectes complementaris d'un mateix fenòmen: les xarxes socials. Un blog requereix dedicació i seguiment. Un facebook és més automàtic, breu, divertit; no dic que no tingui finalitats semblants; però el procés és en diferent. Tinguem blogs, facebooks, twitterts, correus,...però no deixem de fer vida social!
Son coses diferents, però diria que si que es dona un desplaçament dels blogs al facebook com dius, per falta de temps per fer-ho tot, perquè les novetats fan gràcia, i perquè és molt més fàcil el facebook que mantenir un blog.
Jo crec que una cosa no exclou l'altra. A mi el Facebook m'ha salvat de la deserció: davant la falta de temps m'ha mantingut comunicada i al cas de les novetats importants. Ara bé, en cap cas elimina o treu importància al bloc.
Crec que el fenòmen bloc s'està estabilitzant després d'uns anys d'euforia on fins i tot, crec, que hi havia excès de blocs (myspace va fer molt mal a la dignitat blocaire), amb el Facebok passarà el mateix.
Totes les eines són bones i de totes cal treure'n profit. El Facebook, no ens matarà mai el cuquet d'escriure, però alhora ens permet telegràficament comunicats intranscendents per dir "ei, no m'he mort".
Modestament, el bloc serveix per crear mentre que el facebook serveix per sociabilitzar. Molts blocs han fet feina de sociabilització, però directament al facebook difícilment es poden crear gaires coses.
Per mi cada cosa té el seu espai i la seva utilitat.
A mi, personalment, el facebook m'atabala.
Crec que per mantenir un blog s'ha de tenir mes creativitat que per mantenirte en el facebook , en el blog es necessita molta mes dedicació , el que passa que la gent va a lo facil i entretingut , comencen un blog amb un munt de posts i als dos dies s'ha acabat i cap a un altre tema .
Com sempre tot depèn dels objectius. Observo que hi ha gent que escriu articles dins el facebook que podrien formar part perfectament d’un bloc. Han trobat la manera d’expressar-se en un entorn conegut com és la teva xarxa però no han vist la necessitat d’obrir un bloc per fer-ho. En aquest sentit facebook “ha creat blocaires”. La meva opinió és que el futur és la integració i Facebook Connect serà l’eina.
De fet, queda clar que no són excloents el facebook i els blogs, i que complementen la nostra activitat "social". És qüestió de posar-ho tot al seu lloc i, afegeixo jo, de ser capaços (ho dic per mi) de no perdre el sentit de cada cosa...
Però insisteixo... No és ara més difícil fer una convocatòria de bloggers exclusivament? No sembla que et deixis algú prou "actiu i interessant" a fora?
Perdoneu la meva "neura"...
jo diria que és més fàcil fer-se un perfil a facebook i apuntar-se a mil grups fent un sol clic que seguir 30 blocs regularment i escriure el teu propi sense abandonar-lo...malgrat tot em fa l'efecte que el facebook, per molt serà com obrir una ampolla de cocacola, al principi hi ha molt gas i pica com una mala cosa però al cap d'unes setmanes ni gas, ni escuma, ni bombolletes i a la gent ja no li vindrà de gust fer-ne un glop (oju metàfora casolana!)
Bona metàfora, epístoles i pistoles, me l'apunto. Jo intentaré quedar-me amb l'aigua de Vichy, que no té ni massa gas ni massa poc...
mmmm... crec que són conceptes diferents i que "es busquen" coses diferents. Jo intente mantenir l'activitat blocaire activa, tant pel que fa a les visites com a l'actualització. Facebook em perment mantenir-me en contacte ràpid amb gent que tinc lluny o que tinc prop però que amb la vida que portem últimament ens costa veure'ns i fins i tot trucar-nos.
tu determines els teus propis compromisos, no?
Publica un comentari a l'entrada