Santa Cecília i un llibre

Ahir, vigília de Santa Cecília, vaig assistir a la presentació del darrer llibre de Jordi Lara, "Una màquina d'espavilar ocells de nit", un llibre que havia vist la llum el febrer d'aquest any i que, fins el dia d'avui, està tenint un gran èxit de crítica.

Jo conec en Jordi Lara de la televisió, la veritat sigui dita, com a director del programa Nydia, encara que si mirem el seu currículum hi trobem que és periodista, escriptor, músic, creador d'espectacles, compositor, arranjador, productor..., una de les veus més revulsives i imaginatives de la música i la dansa catalanes d'arrel (sic). I el que jo li he d'agraïr és que en aquell programa un dia hi va ser present aquest bloc (youtube).

El llibre, que no he llegit encara, és un recull de relats on Jordi Lara fa un repàs a la seva vida de jove músic i, des d'allà, pot fer un seguit de reflexions sobre la vida, el seu sentit, el misteri de la mateixa música o el rerafons de la gent que el va envoltar o que va significar alguna cosa en aquell món de la música que l'envoltava. Repeteixo que no he llegit el llibre encara però això és el que he deduït de tot el que he sentit i llegit sobre aquesta obra. I la gràcia de tot això és que no és un llibre que et parla directament i exclusivament del món de la sardana però, sense apartar-se'n, l'utilitza per arribar on li interessa. Un llibre que, gràcies també al seu títol, entra directament al lector i que ja no serà capaç de deixar-lo.

A la dedicatòria hi va posar: "Als Vila-Pou, agitadors sardanístics a la xarxa". Un honor, aquesta definició, que em portarà encara uns dies d'assimilar... Gràcies!

I tot això ho escric avui que és Santa Cecília, patrona dels músics. Felicitats a tots (inclosos els músics de cobla que ja ténen el seu grup al Facebook).