1.11.08

M'han robat

Una de les expressions que sempre he trobat horribles és aquella que defineix els lladres com a "amics de l'aliè", o, en la versió hispana, igual d'horrible o més, "amigos de lo ajeno".
Què vol dir realment això? On és l'amistat amb allò que no és seu?
I avui precisament, quan un d'aquests "amics" m'ha robat a mi, la frase encara em sona pitjor.
Sí, senyors, aquesta nit m'han robat. M'han robat l'estora (fabricada en fibra de coco i cautxú) de l'entrada de casa.
Es pot saber qui coi és capaç de robar una estora d'aquelles que hi ha a l'entrada d'una casa i que té l'única funció de refregar-hi els peus i assecar les soles de les sabates quan ha plogut?
Va arribar, l'amigo, a casa seva i la va regalar a la seva dona embolicada amb paper de "celofana" i un llacet?
O es va dedicar a traginar-la amunt i avall fins ves a saber on (perquè als voltants de casa no hi era)?
I, a més, aquesta estora tenia (té) un valor. La Caixa me la va obsequiar a canvi de 1.100 punts estrella que, tenint en compte que cada punt equival a 6€ de compres fets amb les seves targetes, equivalen a 6.600€, o també, 1.098.147,60 de les antigues pessetes.
(Per cert, per què diuen antigues pessetes? És que n'hi ha de noves, de modernes?)
Vull que la Policia trobi la meva estora i castigui al culpable o que em retorni el seu valor, és a dir, 6.600 dels nous euros...
Si algú sap o ha vist alguna cosa relacionada amb aquest desafortunat afer, espero que m'ho comuniqui a l'adreça de la correu que hi ha aquí a la dreta d'aquest humil blog.
Mentres tant, podeu veure com queda de trista l'entrada de la llar dels Vilapou...

4 comentaris:

stratosergio ha dit...

S'ha de ser "cutre" per robar una estora no?
Ja has mirat a les portes del veïns? Potser hi tens un d'envidiós...

Puji ha dit...

Quina gentussa! Aneu amb compte que qualsevol dia us roben l'escala.

vilapou ha dit...

Stratosergio, pobres veïns, si una de les seves també estava al mig de la vorera... Ara, no vaig mirar a dins de casa seva...
Puji, també teniu raó. Ara ja els he donat la pista que darrera la porta hi ha una escala. Glups...

musa ha dit...

Què fort!
La reflexió de que l'estora t'ha costat un quilo revela l'apreci que té La Caixa pels seus clients… Val que no són una casa de caritat, però per donar-te una estora potser que et donin les gràcies, que segur que no ho deuen fer gaire, tampoc…

Salut!