1.11.08

M'han robat

Una de les expressions que sempre he trobat horribles és aquella que defineix els lladres com a "amics de l'aliè", o, en la versió hispana, igual d'horrible o més, "amigos de lo ajeno".
Què vol dir realment això? On és l'amistat amb allò que no és seu?
I avui precisament, quan un d'aquests "amics" m'ha robat a mi, la frase encara em sona pitjor.
Sí, senyors, aquesta nit m'han robat. M'han robat l'estora (fabricada en fibra de coco i cautxú) de l'entrada de casa.
Es pot saber qui coi és capaç de robar una estora d'aquelles que hi ha a l'entrada d'una casa i que té l'única funció de refregar-hi els peus i assecar les soles de les sabates quan ha plogut?
Va arribar, l'amigo, a casa seva i la va regalar a la seva dona embolicada amb paper de "celofana" i un llacet?
O es va dedicar a traginar-la amunt i avall fins ves a saber on (perquè als voltants de casa no hi era)?
I, a més, aquesta estora tenia (té) un valor. La Caixa me la va obsequiar a canvi de 1.100 punts estrella que, tenint en compte que cada punt equival a 6€ de compres fets amb les seves targetes, equivalen a 6.600€, o també, 1.098.147,60 de les antigues pessetes.
(Per cert, per què diuen antigues pessetes? És que n'hi ha de noves, de modernes?)
Vull que la Policia trobi la meva estora i castigui al culpable o que em retorni el seu valor, és a dir, 6.600 dels nous euros...
Si algú sap o ha vist alguna cosa relacionada amb aquest desafortunat afer, espero que m'ho comuniqui a l'adreça de la correu que hi ha aquí a la dreta d'aquest humil blog.
Mentres tant, podeu veure com queda de trista l'entrada de la llar dels Vilapou...
Publica un comentari a l'entrada