5.11.08

Podem millorar?

Un dia vaig presenciar una conversa entre dos operaris que estaven treballant a la façana d'una casa. Ells deien que feien dues feines totalment diferents però a mi em va semblar que de "dilluns a dimarts...".
El cas és que un d'ells, el que semblava més gran, li deia a l'altre que la seva escala era molt forta i resistent, que només calia veure-la (déu ni do, vaig pensar jo), que feia anys i anys que li feia servei, des del mil nou-cents cinquanta-no-sé-quants, que només necessitava una persona per traslladar-la, que arribava més amunt que cap altra (sí, a la lluna...) i que era la millor perquè... perquè sí.
L'altra, més jove, de pell d'un color incert, cabell llarg, una arrecadeta i algun tatuatge que sortia per sota la samarreta, li va dir, casi cridant:
-Això és el que tu m'ofereixes per millorar el meu treball? Això? No, noi, no. Això ho podem millorar.
I es va sentir un cor de veus que repetia: Sí, podem! Sí (ho) podem (millorar)!
La seva escala era més moderna, de metall brillant, s'obria i, per tant, era més segura.
-Ho veus, avi? T'has de modernitzar. Has de canviar, que els temps i els trens passen a una velocitat a la que tu ja no hi arribes...
-Sí, podem! Les veus ressonaven per tot el carrer.
Jo, de lluny, m'hi vaig fixar bé i vaig veure que el "modern" tenia una escala més curta que "l'avi", que no podia arribar als mateixos llocs que l'altra. Que es necessitaven, vaja.
De tornada cap a casa vaig tenir clar que tots dos, en el fons, veníen a ser iguals. Que ara, de cara a la galeria, estava guanyant el jove, però que tots dos aniríen junts a tot arreu; que de fet ja ho estaven fent... A totes les feines sempre els veies als dos, un al costat de l'altre, i discutint.
I les dues escales anaven siguent criticades i alabades segons el vent bufava d'un costat o de l'altre, però al final no deixaven de servir per al mateix.
Publica un comentari a l'entrada