24.11.08

Sant Crisògon

El meu calendari de capçalera, el de la cuina, és clar, cada dia em sorprèn més. Suposo que s'ho deu fer venir bé per aprofitar-se de mi en aquelles hores del matí que encara no he acabat d'obrir bé ni els ulls, ni les orelles, ni la capacitat de raciocini...
Fins avui, jo ja havia celebrat Sant Pancari, Sant Potami, Sant Felicíssim, Sant Tong Viet Buong, Santa Marciana, Sant Sinforià, Sant Nin i Sant Non, Sant Sofroni, fins i tot San Alfonso Rodríguez... i d'altres que ara no recordo (sí que em ve al cap, per cert, la veneració que sento per Santa Prisca, és clar).
Però aquest matí he vist, m'ha semblat veure, que avui és Sant Crisògon. Sí, sí, si mai teniu un nen, poseu-li Crisògon, o Crisògona, si és nena, que per a tots i totes n'hi ha.
-Crisògon Puigdellívol i Rocafonda, surti a la pissarra!!!
Es veu que era un oficial romà, (el futur sant vull dir, no en Puigdellívol i Rocafonda) que no en tenia prou amb la feina i feia de pare espiritual de Santa Anastàssia, fins que l'emperador Dioclecià se'n va fartar i va fer que li tallessin el coll i el llencessin al mar. La veritat és que quan un se la va jugant continuament, al final les coses acaben com acaben...
Jo, cada vegada que faig una mica com en Salvador Alsius, explicant la vida i/o miracles dels sants, ja intento treure'n alguna conclusió profitosa, però la veritat és que sempre acabo pensant allò que deia abans, que se la jugaven tant a cavall perdedor, que al final, la corda petava i el cap rodolava (mira, un rodolí...).
L'escala d'avui, com que no tinc la de la Basílica de San Crisògon de Roma, és la d'una església de la mateixa ciutat de Roma de la qual no en sé el nom. (Per tant, podeu estar contents que sigui tan sincer i no faci colar gat per llebre...)
Publica un comentari a l'entrada