La vida no és una pel·lícula

Ahir vaig veure per la televisió unes imatges sobre un atracament que hi va haver a Petrer, a Alacant. Era un vídeo fet des de la finestra d'una casa i se sentien les veus de fons de la gent que estava gravant l'escena.

Quan m'hi vaig fixar es veia un dels atracadors que corria pel carrer. De cop va relliscar i va caure a terra. Una de les "veus" que hi havia al darrera de la càmera va exclamar un sonor:

-Toma!!!

Ho va fer com enfotent-se'n, rient del "dolent", del ridícul de la pel·lícula.

A continuació, però, van sonar uns trets i aquell "dolent" va caure a terra, diem que ferit...

Els crits d'aquella dona van canviar de to. Ara la cosa es tornava en uns angoixats:

-Ay madre... ay madre...!!!

La realitat i la mort en directe havíen pres el lloc a la pel·lícula de policies...