El dia 17 d'aquest mes va fer un any que em vaig donar d'alta al Facebook. En Saül Gordillo (qui, si no?) en parlava meravelles i venia a insinuar que el "futur 2.0" passava per aquesta xarxa social. Eren uns inicis només en anglès, amb pocs "coneguts", però que feien entreveure que la línia era ascendent. De la paraula "friends" vam passar a "amigos" i finalment a "amics": 357 amics tinc a dia d'avui...
L'ús d'aquesta paraula em sobta i em desconcerta. Estem subvertint un concepte únic i incomparable? Què ens quedarà quan aquesta "amistat" es saturi? Què la podrà substituir?
Dir que les relacions al Facebook són superficials sembla una expressió redundant però sóc dels que defensen el compromís del blog davant la facilitat de la xarxa social.
De tot se'n pot treure profit i realment és el que s'ha de fer, buscar-hi la part positiva, perquè n'hi ha i molta. Però com en tot, s'ha de lluitar mínimament.
El dissabte passat hi havia convocada una trobada d'un grup del Facebook que té al voltant de 600 membres. No es tractava de que se n'hi presentessin ni la meitat, ni 200, ni 100, només m'hagués agradat que l'interès fos mínim, que la gent que pertanyia al grup i entrava al local establert fes el mínim moviment de cap intencionat per buscar algun "amic"... (*)
Entono el "mea culpa" que em pertoca en quant a la convocatòria però enyoro les ganes de comunicació, de compartir coneixements i el compromís general que hi ha al món dels blogs.
De la fredor de la tecnologia també se n'extreuen conseqüències personals...
----------------------
(*)El meu agraïment als que sí que es van presentar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada