8.12.08

La velocitat de la locutora

Ahir al matí vaig sentir una entrevista a la ràdio amb el Dr. Broggi. Era diumenge i, per tant, a mig matí la locutora intentava fer un programa més o menys distès, interessant però no massa especialitzat, com deuen manar els cànons dels matinals dels dies festius.
Encara que jo no havia acabat d'obrir ni els dos ulls ni les dues orelles, vaig intentar seguir aquell diàleg que, en un principi, es presentava interessant.
Però què em vaig trobar?
Em vaig trobar una entrevistadora que devia tenir un guió d'una desena de folis com a mínim per ocupar un espai d'una trentena de minuts. Va parlar amb aquella eminència centenària de tot el que un es pot arribar a imaginar. Bé... parlar... ella va introduir tots els temes possibles: la vida, la mort, l'eutanàsia, l'educació, l'ensenyament, les crisis mundials, les guerres, la medicina, la filosofia, la persona, tot. I quin temps hi havia per respondre? Doncs cap. Quan aquell home contestava la primera frase, ella ja estava apuntant-li el final i introduint un altre tema tant o més complex que l'anterior.
A mi em dóna la impressió que una entrevista amb una personalitat tant important i venerable com el Dr. Broggi, ha de ser un espai de temps ple de tranquilitat i de silencis, amb molta serenor, amb temps buit entre frases per deixar que vagin brollant les opinions i els records d'un home que ha tingut la sort de trepitjar aquest món més de 100 anys..., una entrevista que, probablement, no s'hauria de fer en un programa com aquell...
"Timming" se'n diu d'això? Vull dir del que aquells guionistes no van ser capaços d'entendre que havíen de seguir? El senyor Moisès Broggi anava a una velocitat que en aquell programa no van assimilar i que, de fet, encara estan intentant trobar...
Esperem que el diumenge que ve es busquin alguna entrevista més senzilla...
Publica un comentari a l'entrada