No disculpeu les molèsties

Hi ha una frase, semblant a la que presideix aquest escrit, que mai no he acabat d'entendre. La trobo sempre en algun local comercial i anuncia que aquest estarà tancat un o més dies i en constitueix l'afegitó final: disculpin les molèsties!

Quines molèsties?

Avui n'he vist un d'aquests cartells. Deia, més o menys, que un restaurant tindria tancat avui, 31 de desembre, i demà, 1 de gener, i acabava amb el lacònic: "Disculpin les molèsties. Gràcies."

Quines molèsties?

Que no ténen tot el dret del món a tancar i passar el cap d'any de la millor manera que desitgin? Qui s'ha de sentir molestat?

I no parlem de quan el que hi ha penjat a la porta és una esquela: "Tancat per defunció. Disculpin les molèsties."

Quines molèsties? No hi ha res a disculpar, homes, que prou pena teniu!

Per tant, ja n'hi ha prou de demanar disculpes a tort i a dret. Si teniu algun problema greu, tanqueu, però no demaneu perdó a ningú. I si voleu tancar perquè sí, doncs encara més.

Jo no us disculparé res, perquè no hi ha res a disculpar.

I que passeu una bona nit!

Fins l'any que ve!