Ara, des de la distància temporal, no em costa massa fer un resum personalitzat de tot el que es va dir aquell vespre.
El primer que ja està clar és que podem donar per acabada aquella època on es
El nostre país no pot perdre cap d'aquests trens que constantment estan passant. Que ningú esperi un dia (com si fos l'arribada de la TDT) en el que s'apagaran els mitjans "analògics" i tots ens haurem reconvertit en "2.0". La feina és diària i el temps se'ns tira al damunt. L'actual crisi ens està deixant clar que ja no podem dependre exclusivament de la construcció i del turisme, dos sectors seriosament tocats i dels que està depenent més del 15% de la massa treballadora del país. Cal atacar nous fronts: Catalunya és capdavantera, per exemple, en disseny d'aplicacions tecnològiques, i això ens hauria d'obrir els ulls cap a la direcció d'on pot anar el nostre futur.
Les empreses existents (a dia d'avui, demà ves a saber) ténen ja possibilitats d'adaptar-se a aquestes noves tecnologies i de no oblidar, al contrari, d'apostar fermament en la recerca, la innovació i el desenvolupament. La preparació tècnica és una de les claus perquè la xarxa empresarial i social funcioni.
Qui cregui que hem d'esperar a veure cap on van les coses s'està equivocant. S'hi ha d'entrar ara, ara mateix, si és possible. Ser el primer, el segon, el cinquè, és igual, però entrar al món de les noves tecnologies. El país, ara també, ho necessita.
3 comentaris:
Un plaer haver compartit amb tu aquella nit..fins a la propera, salut amic
Una trobada de nivell...
Trina, el plaer va ser gaudir de la xerrada.
Sí, veí, es va fer curt.
Publica un comentari a l'entrada