L'altar dels sacrificis

Ahir al vespre la Dolors em va donar un CD amb fotografies d'escales que m'havíen portat del viatge que van fer amb en Miquel a Roma (Miquel, recupera't d'una vegada, home!). Els estic molt agraït, com sempre, perquè em porten uns reculls exhaustius i ben documentats d'escales d'allà on visiten.
Ara fa una estona les he estat mirant i, entre elles, n'hi havia una que portava com a peu de foto: Zona altar dels sacrificis als déus - Pompeia. Ves a saber per quina associació d'idees m'ha vingut al cap el debat de la Nació d'aquests dies al Parlament i les negociacions per a la financiació.
Potser seria necessari fer alguna mena de sacrifici o d'ofrena als déus perquè ens ajudessin, no? A mi em sembla que en aquests moments i, la veritat sigui dita, ja fa uns anys que anem així, ens cal més que la bona voluntat, l'habilitat i l'estratègia negociadora. Ens cal algun cop d'efecte des del nostre costat(*), però més cap a nosaltres que no pas cap als "contraris".
I si ho provéssim això de fer algun sacrifici als déus, a tots, als coneguts i als desconeguts...?
---------------------
(*) Anava a posar "bando" però abans ho he volgut comprovar al diccionari. Busqueu aquí les dues primeres acepcions; són realment curioses en aquest cas...)