16.10.08

El temps passa, però...

...hi ha coses que no canvien.
Avui toca refermar posicions, sacsejar (com m'agrada aquesta paraula!) la memòria, punxar l'amor propi, treure la pols a tot allò que hem (he) anat dient des de fa més de tres anys.
Avui toca mirar amb detall aquesta imatge.
Per on comencem? Per dalt o per baix?
Podeu clicar a sobre per veure una mica més els detalls i després, com si fos un exercici de redacció escolar, començar a enumerar els "desastres": l'escala sencera, és dreta, és insegura, perillosa, està recolzada sobre... sobre dues fustes que no ténen perdó de Déu, l'enfustissat en sí mateix fa "por", els taulons estan lliures i segur que "ballen" (ho puc assegurar), és estret, curt...
Bé, és igual, tampoc cal fer llenya de... o potser sí que el que caldria fer és llenya de tota aquesta fusta.
Ai, senyor, que no n'apendran mai...
I els músics tampoc, perquè hi continuaran pujant...
Però és que la feina és la feina...
(prou de posar punts suspensius...)
... ... ...

3 comentaris:

garrofaire ha dit...

... ... ...

Puji ha dit...

I en aquest enfustissat hi cap una cobla? Voleu dir?

vilapou ha dit...

garrofaire, ho has entès perfectament... ... ...
puji, si es posen juntets, no estiren les cames per no caure i el del contrabaix toca tipus "egipci" (de perfil), sí. Ara, no ho aconsello.