Escala i ascensor (Joan Brossa)

L'ascensor
és un mecanisme
que serveix per a pujar
i baixar persones i coses
d'un nivell
                 a un altre.

L'escala és un seguit d'esglaons des d'un
nivell a un altre que permet
pujar
          i baixar caminant

(21 de març, Dia Internacional de la Poesia)

La Volta i alguna escala...

I aquí hi trobareu unes quantes imatges més

Falles, escales i un contrabaix

En la mort de Teresa Pàmies

Ahir va morir Teresa Pàmies.... Aquí deixo la portada d'una edició del seu llibre "Jardí enfonsat" escrit el 1992, i una dedicatòria feta la diada de Sant Jordi de de 1979 a la primera pàgina de "Vacances aragoneses", llibre presentat en aquells dies.

Carnestoltes 2012

 

 

 

 

  

Surrealisme real

Recullo un avís d'un fax que no ha passat....

Jo: -Escolta, que vas passar un fax, ahir a darrera hora?
Ell: -No, no... A quin número era?
Jo: -Res, si no en vas passar cap.... Un que comença per 9426...
Ell: -Ah, no ho sé... I a quina hora era?
Jo: -L'he recollit aquest matí... per tant, a partir de les 8
Ell: -No, no... Potser va ser en Joan
Jo: -No, ja li he preguntat, per això t'ho deia a tu
Ell: -No, no, jo ahir no vaig passar cap fax

I jo me'n vaig, astorat....

Escenari amb ploma

Escales a Sant Pol

  

Pla de Transparència, Informació i Participació

L’evolució actual de la societat de la informació i de l’ús de les noves tecnologies ha portat al ciutadà a una major exigència quant a l’accés a tota aquella informació que ell considera seva i, que en una valoració final, ell és el propietari. Les diverses administracions, i d’una manera especial l’administració local, l’Ajuntament, dipositàries de tota aquesta informació haurien de ser cada dia més properes als seus administrats en aquest sentit”.

A partir d’aquesta introducció, des d’Entesa per Calella hem preparat el Pla de Transparència, Informació i Participació que pretén que el ciutadà pugui tenir accés al màxim d’informació d’una manera clara, senzilla i entenedora.
El procés de realització d’aquest Pla passa per sis objectius concrets:

• Creació d’una web municipal més social
• Obertura de dades
• Participació en xarxes socials
• Atenció a la veu del ciutadà a les xarxes
• Creació de plataformes de participació
• Foment de la participació interna al propi Ajuntament.

Amb la implementació d’aquests punts es podrà lograr, entre d’altres coses, obrir a l’opinió dels ciutadans les informacions aparegudes a la web, donar a conèixer en detall els Pressupostos Municipals amb un seguiment continuat del seu resultat, per capítols, àrees, programes o campanyes, conèixer informes i estadístiques generats o rebuts per l’Ajuntament, tenir accés a la informació de despeses en sous de polítics, funcionaris i contractats, veure publicats els criteris de contractació i elecció de proveïdors amb el seu detall o les dades i informacions estratègiques del funcionament de les activitats econòmiques locals, com llicències, dades de mobilitat, neteja, reciclatge, mesures de trànsit, geo-localització d’empreses, serveis, punts culturals, esportius, centres d’ajuda social, etc.
Així mateix la participació en xarxes socials i l’atenció a tot allò que s’està dient i comentant sobre la ciutat, fomentarà una major col·laboració i implicació de la ciutadania amb l’activitat de l’administració.
Finalment, la creació de plataformes on publicar, comentar i discutir propostes legislatives surgides tant de la ciutadania com dels mateixos òrgans de l’Ajuntament.
Tot aquest procés ha de ser continuat i constant a partir de tot allò que ja existeix actualment fins arribar a la consecució de la màxima transparència en quant a la informació i una participació real, sincera i còmplice del ciutadà amb la seva administració més propera.
------------------------------------
*Pla de Transparència, Informació i Participació

Pel retorn del respecte

El divendres passat, poques hores després d'haver-se conegut l'existència del projecte de construcció, a partir del 2014, de la Nova Escola Salicrú a l'interior de la Fàbrica Llobet.Guri, es signava l'acord entre la Consellera Irene Rigau i l'Alcaldessa de Calella Montserrat Candini.
Des d'aleshores, a la nostra ciutat s'ha vessat força tinta i s'han creuat moltes paraules. Les reaccions dels implicats a la mateixa Escola Salicrú, dels polítics de les diverses formacions, dels usuaris de les instal·lacions actuals de la Fàbrica i de molts ciutadans en general han estat plenes de sentiment, de força, de visceralitat, de convenciment, de més o menys raó, però, totes elles, de bona intenció cap a un futur millor.
Però potser és hora de dir que hauríem de intentar tornar a prendre una mica de perspectiva de tot plegat. Deixem, per un moment, les emocions a banda i intentem posar al seu lloc les persones, les institucions i els sentiments.
I comencem també a recuperar el respecte que es mereixen tots ells.
No podem perdre de vista que tots els grups que conformen el Ple de l'Ajuntament han estat escollits democràticament pel conjunt de la població. I no podem perdre de vista que tots aquests vots que porten al darrera els donen una força real i moral per fer sentir la seva opinió, per defensar la feina feta i per treballar de la manera que considerin més positiva per una Calella millor. El respecte a aquests principis és la base de la convivència i el respecte a les persones, les institucions i tots els diversos estaments que conformen la ciutat n'ha de ser el fonament de la seva actuació.
Fins avui, encara no he sentit cap polític que anés en contra de la construcció de la nova escola, i, en canvi, sí que he sentit molts retrets donant per feta aquesta posició. Com pot ser? A qui interessa confondre el sentit de les opinions?
La feina feta, reeixida o no, positiva fins avui o no, mereix respecte; el pes específic de la gent que ha votat cada grup també. Fins i tot el d'aquells que no haguem resultat escollits però que tenim uns vots (307) al darrera.
La consecució d'un compromís de construcció d'una escola a dia d'avui, amb la situació econòmica actual ("amb la que està caient", que els agrada dir), és impecable, no té crítica per cap banda, i potser no veurem la dimensió que té fins d'aquí un temps. I estic d'acord que és una oportunitat que no es pot deixar passar.
Però no m'agrada que els representants dels tres grups polítics que no són al govern de la ciutat no n'hagin sabut res fins el dia abans de la signatura. Parlar, en un tema com aquest, de por a la verbalització de la negociació, em sembla, com a mínim, infantil. Com "infantil" em sembla mostrar uns plànols, uns esbossos, irreals i una mica fantàstics.
Ara toca, i espero que no sigui tard, veure com es lliga tot el projecte, com s'integra amb l'entorn (que no és fàcil), com acabem de posar la cirereta a la Fàbrica sencera. Hi ha molta feina i és feina de tots. Amb respecte, de dalt a baix i de baix a dalt. És moment de no intentar jugar amb els sentiments i els anhels de la gent, de tots els implicats que, al final, som tots; a tots ens afecta aquest projecte.
Però, sobretot, no oblidem que la divisa ha de ser el respecte. Recuperem el valor d'aquesta paraula i apliquem el seu significat.

Antoni Tàpies (1923 - 2012)

L'escala (1974)

El valor de 40.000€

Aquest dilluns vam poder llegir en primícia a la xarxa l'anunci que el proper 19 de març, l'edició d'enguany de la Volta Ciclista a Catalunya tindrà el seu inici a Calella. La importància de l'esdeveniment i el seu component mediàtic són, en aquests moments, una gran notícia per la ciutat.
Quin preu, quin valor, pot tenir, avui dia, situar el nom de Calella als diaris, a la televisió, a les ràdios i a l'imaginari esportiu durant uns dies? Hi ha gaires maneres d'aconseguir omplir un mínim de 600 places hoteleres, amb un nivell adquisitiu més que acceptable, i la repercussió a la ciutat que això suposa?
Quin és l'"impacte econòmic" que produirà aquest fet?
Són preguntes que vénen al cap i que, al meu parer, no tenen cap resposta de component negatiu. (Si algú es pensava que em llençaria a la jugular dels que han aconseguit portar la Volta a Calella, és que em coneix poc).
La resposta monetària va arribar de seguida: 40.000€. Això és el que ha de sortir de les arques municipals.
Les lectures i valoracions aquí poden ser molt subjectives i totes vàlides, però el fons de la qüestió, és el que he comentat més amunt, l'impacte econòmic, social i mediàtic.
Personalment considero que aquesta quantitat, en aquest moment i amb un Pressupost acabat d'aprovar, és perfectament assumible.
Però deixeu-me posar-hi algun però a tot plegat....
La gràcia d'un bon polític, com la d'un bon venedor (i que no s'ofenguin els polítics), és donar els fets com a consumats. Aleshores, quan t'has provat l'americana que et queda a la mida, quan has vist la imatge del televisor nou, quan has provat el seient del cotxe, ja no pot tirar-te enrere... I això és el que molt bé han fet (una vegada més) des de la Casa Gran. Com ho haguéssim vist si ens ho haguessin plantejat a sis mesos vista? No haguéssim trobat més inconvenients? Probablement sí...
I probablement jo hagués sigut el primer de plantejar que hauríem de mirar com tenim l'àrea de Serveis Socials, per exemple, i la d'educació, i Promoció econòmica, etc. Quaranta mil euros poden donar molt de joc a un Ajuntament en època de crisi. Ho hagués dit aleshores i ho crec igualment ara. He de suposar que tot això ja s'ha tingut en compte abans de prendre la decisió final, ho he de suposar, sí.
I, finalment, també hagués preferit no haver de llegir que el grup d'ERC, per exemple, s'havia assabentat de la notícia per les publicacions a les xarxes socials. No, això no m'ha agradat llegir-ho.
Jo crec, o vull creure, en la confiança i la col·laboració, sobretot en temes tan importants com aquest.

Tarda d'emocions

Exercici d'il·lusió

Avui quan he arribat a casa a les hores petites, de fet eren tan petites que començaven per 00, he trobat, amb gran sorpresa per la meva part, uns paquets al moble de l'entrada.
-Els Reis? Han passat els Reis? Ostres, també hi ha caramels!!
I no he volgut passar d'aquí...
Què seria de la diada de Reis sense il·lusió? Amb il·lusió!! Us sona?
----------------
(Per a no iniciats en l'exercici de la il·lusió:
Tres hores abans havíem tornat a casa a deixar uns paquets i els caramels recollits dels patges de la cavalcada de Reis.... Què hi farem...)

Benvinguts a les consultes i la participació

Des que la setmana passada el Govern va presentar una nova llei de consultes, he anat llegint i copsant un nou tarannà respecte a aquesta facultat tan "normal" com hauria de ser el preguntar a la ciutadania la seva opinió.

Avui mateix veig com els sindicats reclamen i proposen una consulta popular sobre les retallades del Govern. Em sembla bé, és clar, com tantes d'altres.... I estic segur que aquesta consulta, perdó, Consulta amb  C majúscula, tindria un gran èxit de participació.

Que lluny queda aquell recel a la Consulta per la Independència, tampoc vinculant, amb referències al padró i no al cens, etc. Però que bonic que tots aquells que ho van trobar irrellevant, inefectiu i poc rigorós ara s'apuntin al carro.

És, tingueu-ho clar, una victòria de tots els que, des d'un bon principi, hem cregut en la participació i en el poder de la veu de la ciutadania

Propòsits per al 2012

1.- Eeeeeeh....

2.- Mmmmmmm.....

3.- Fer unnnnnnn ....

4.- Doooonnnncccssss....

5.- Psssèèèèèèèè....

6.- Sí, sí, segur, sí....

7.- Plummm... iiii....

8.- Bé, no????

Quatre apunts després del Ple

Ahir hi va haver Ple de l'Ajuntament de Calella, el Ple dels Pressupostos i de l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència, entre d'altres punts de l'ordre del dia. Va ser un Ple llarg, de quasi 3 hores i mitja, 209 minuts, dels quals 116 es van dedicar a la discussió del Pressupost 2012 i 8 a un petit recés.

El Pressupost, que va ser aprovat amb els 8 vots a favor de CiU i l'abstenció dels 8 de PSC, ERC i PP, i del que es va dir que era de transició, continuista, previsible, de calculadora, poc agosarat, atrevit, imaginatiu i alguns adjectius més, segons qui el definia, varia només d'un 0,07% respecte el del 2010. Per tant sembla que es dedueix que en aquests moments no es pot arriscar massa, no hi ha gaire marge per fer variacions, a part, és clar, de l'ajustament a l'alça i a la baixa de les diverses partides segons els criteris del redactor principalment i les negociacions posteriors. La discussió, però, va ser prou llarga i complexa, amb comparacions constants entre partides ben diverses que intentaven donar referències per poder criticar o aplaudir el resultat. Aquest punt, el de les referències i comparacions constants, sí que deixen sobre la taula la manca d'una guia de prioritats que, de ben segur, hauria d'haver estat abordada pel conjunt del consistori en una fase prèvia.
Personalment sí que he trobat a faltar una menció més clara a la previsió d'una despesa social que podria créixer com a resultat de la crisi que no cessa....
Dos apunts no anecdòtics: algunes cares d'alguna/un regidora/or i els intercanvis agres de desconsideracions als que, malauradament, ens tenen acostumats a presenciar en un moment donat de cada Ple.
Fer cares, ganyotes, caigudes d'ulls, etc, i no adonar-se, escoltar, assimilar i pair que ets qui s'emporta la majoria de crítiques no dóna massa bon concepte d'alguna/un regidora/or. I provocar "a sabiendas" agres intercanvis verbals entre els/les mateixos/xes membres del Ple, a cada sessió, seguint l'exemple d'altres llocs de debat polític, tampoc contribueix a millorar la imatge dels nostres polítics.
Quedaria el quart apunt al que feia referència al títol. Els dos darrers punts de l'ordre del dia eren un reconeixement al Molt Honorable Heribert Barrera (CiU, PSC i ERC (14), a favor, i PP (2) en contra) i l'adhesió de Calella a l'Associació de Municipis per la Independència (CiU i ERC (10) sí, PSC i PP (6) no). I la meva pregunta és, per què després dels discursos anticatalanistes i espanyolistes rancis del PP s'acaba sempre dient que ells, si més no, són conseqüents, i es trasllada la discussió a altres opinions menys ofensives? Crec que és un mal endèmic que patim.... no tinc cap resposta més aclaridora.
Resumint, ja tenim Pressupost per al 2012 i som a l'Assemblea de Municipis per la Independència. Sort a tots i bon any!
Quan vaig arribar a casa vaig posar la tele i feien Matrix....

Nadal 2011

Bon Nadal!!

Tots amb la Marató

Un any més arriba la Marató de TV3, aquest gran projecte solidari que pretén aconseguir mitjans per impulsar l'estudi i la investigació científica de malalties encara no curades. I l'edició d'enguany està dedicada a la regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits.

Poques coses hi tinc a dir que no sapigueu o que no pugueu trobar aquí, per exemple.

Us demano a tots que hi contribuïu, com sigui, participant en els actes organitzats (programa de Calella) o trucant al 905 11 50 50.

Au vinga, que ja tardeu!!

Espanya ens roba, espoli fiscal, espanya ens roba....

Mira com ho dic: Espanya ens roba, espoli fiscal, espanya ens roba, espoli fiscal, Espanya ens roba, espoli fiscal, Espanya ens roba, espoli fiscal........
Espanya ens roba, espanya ens roba, españa ens roba, España ens roba, Espanya ens roba....

Espoli fiscal, espoli fiscal, espoli fiscal, espoli fiscal, espoli fiscal....
I ara què em faràs, eh? Què em faràs? Em castigaràs?
Doncs hi torno:
España ens roba, españa ens roba, Espanya ens roba, espanya ens roba, Espanya ens roba, Espanya ens roba....
Espoli fiscal, espoli fiscal, espoli fiscal, espoli fiscal, espoli fiscal, espoli, fiscal, espoli fiscal, espoli fiscal, espoli fiscal, espoli fiscal, espoli, fiscal, espoli fiscal, espoli fiscal, espoli fiscal, espoli fiscal, espoli, fiscal, espoli fiscal, espoli fiscal, espoli fiscal, espoli fiscal, espoli, fiscal,...
Espanya ens roba, espanya ens roba, España ens roba, españa ens roba, Espanya ens roba, espanya ens roba, Espanya ens roba, Espanya ens roba, Espanya ens roba, espanya ens roba, España ens roba, españa ens roba, Espanya ens roba, espanya ens roba, Espanya ens roba, Espanya ens roba,....
I quan vulguis hi torno!!
(I aquí et deixo aquesta escala que està plena de pols, bruta i és molt cutre)

10 anys sense George Harrison

Més vilapou: Sobre m2 i la televisió a Calella

Després d'haver escoltat el Fòrum Obert de Ràdio Calella dedicat a la desaparició de m2 i, per tant, de la televisió amb continguts feta a Calella, em venen uns quants sentiments al cap: estupor, sorpresa, algun toc d'indignació i... esperança continguda. L'estupor i la sorpresa és pel relat continuat de com....

(segueix llegint)

Reflexionant....

Cap a Ikea amb la cartera al cap....

No em puc permetre deixar passar aquesta campanya electoral sense dir-ne alguna cosa i sense posar-hi cullerada. La veritat és que considero que si precisament alguna marca deixarà aquesta campanya serà una marca pàl·lida i deleble (bonica paraula). No m'ha semblat gens brillant, ni original, ni amb res nou a l'horitzó.
Per tant, he de dir que l'única cosa que em fa escriure una mica és un parell d'eslògans... el de ciu i el d'ercrcatcatalunyasí. (sobretot no oblideu l'accent a la i final, no fos cas que algú es pensés que us esteu aprofitant del seu SI sense accent... coses de la política).
I els dels altres grups? A veure, un repàs ràpid. Dels malanomenats minoritaris, he de confessar que no m'hi he fixat pràcticament gens. En quant a icveuia, m'ha sorprès, la veritat sigui dita, el discurs del seu cap de llista però, com deia aquell, sempre em donen la sensació d'estar encantats d'haver-se conegut i... prou. Del PP, no en parlo, no cal, no s'ho mereixen, i, malauradament, ja en sentirem massa eslògans a partir de diumenge. Em queda el pscpsoe però... què en puc dir d'una campanya en blanc i negre, en tonalitats de gris perdudes als fanals de les carreteres? Una mort anunciada, un suïcidi, millor.
I finalment els protagonistes, els únics que m'interessen, ara per ara, encara que alguns no ho entenguin o no ho vulguin entendre: els de la república d'ikea i els que t'aconsellen pensar amb la cartera (no en la cartera). Els primers, els d'ercrcatcatalunyasíidosnumerosmas, em recorden els anuncis "de la república de casa teva", a la sueca, clara i fresca però. Em provoquen una bona sensació.... però que serà insuficient, com sempre. I els de ciu? S'hi podrien haver trencat una mica més el cap, la veritat. Dir que s'ha de pensar "amb" la cartera em va fer recordar aquells/elles que diuen que els homes masculins pensen amb la p....art baixa del cos....
Però tot i això, jo només em fixaré en la suma final d'aquests dos grups, aquesta és la quantitat que m'interessa, ara per ara. Espero, m'agradaria, vaja, que ells també ho fessin i comencessin a reflexionar. Els resultats globals ens deixaran clar que no és pot anar més enllà d'aquests quatre anys, que no quedarà res dret, que això és el final d'un cicle i s'ha de mirar endavant amb intel·ligència.
Pronòstic: 17-18 (entre els dos, és clar). Massa poc, massa poc...

Demanem transparència

Hi ha dues paraules que estan incorporades al llenguatge habitual dels polítics però, sobretot, al llenguatge electoral i al dels missatges. Són: participació i transparència.
A quin no li hem sentit demanar, i oferir, participació de la ciutadania i transparència en les actes? Segur que els hem sentit un munt de promeses (pròpies) i exigències (als contraris).
Jo mateix he fet servir força aquestes dues paraules, i no com a polític, que no ho soc, sinó com a ciutadà, com a persona que vol oferir i tenir un compromís amb la comunitat (amb totes...). I no és d'ara això, no és cap descobriment ni cap cop que m'hagi donat al cap un bon matí, no; és exigència personal i convenciment.
Però (ja hi som amb els "peròs"), jo li dono un sentit diferent, un de més ampli, als dos conceptes.
Per a mi, parlar de participació no és, només, parlar d'assistència, de presència, d'actes temporals o momentanis. Demanar, voler, oferir, exigir participació és parlar de compromís, d'implicació en les accions. Vull participar en les accions de govern (dels governs) però no al final, ho vull des del principi, des del moment de parir les idees i les intencions. Això és posar sobre la taula el concepte de participació i de procés participatiu.
I el mateix passa quan vull parlar, demanar, exigir, sol·licitar, oferir, compartir transparència. La transparència no és només el contrari de l'opacitat, ser transparent no vol dir (només) no amagar res, bo o dolent.
Una de les accepcions de "transparent" (diccionari dixit) és: "Molt clar d'expressió, que deixa veure el sentit sense dificultat". Aquí és on vull arribar, a deixar veure el sentit sense dificultat.
Ser transparent, oferir transparència, vol dir posar sobre la taula (aquella taula d'abans) més del que expressa el titular, és no quedar-se la informació en exclusiva, és fer partícip de tot allò que se sap, que es prepara, que es debat, que es treballa, perquè, al final, els polítics administren el que és propietat de tots. No cal esperar a tenir-ho tot tancat i lligat per oferir una primícia o una "exclusiva" de diari. Obrim la informació a tothom, al ciutadà, al propietari real de la seva parcel·la de societat, per petita que sigui.
És, ha de ser, un exercici habitual, fàcil i positiu. Demanem, al mateix temps que l'oferim, la transparència total en totes les accions i informacions dels nostres polítics. Perquè al final, són nostres.

Més vilapou: 2012, el pressupost per al 2013

El periodista (no) em pregunta (res):
- I com haurien de ser, al seu entendre, els pressupostos de l'Ajuntament per al proper any 2012?
- Doncs.... si ens anem fixant en les referències econòmiques que ens van arribant, queda clar que el proper any, el 2012, no serà pas l'any de la recuperació; al contrari, els indicadors ens diuen que seguim....

(segueix llegint)

20 anys sense Montserrat Roig

"En Joan Miralpeix començà a pujar l'escala, se sentia fatigat. Sempre que alguna cosa li anava de gairell, en Joan Miralpeix se n'anava a dormir. Això ho havia fet des de petit. Feia una becaina i se sentia millor. Quan la Natàlia se'n va anar de casa també va fer una llarga dormida. La Natàlia encara no tenia els vint-i-cinc anys, era menor d'edat, però qui era ell per anar-li al darrere i fer-la tornar? Es quedà buit per dins quan l'Encarna li va dir, la nena se n'ha anat, s'ha emportat tota la roba. Què havia de fer, ell? En Lluís li telefonà, no et preocupis, tornarà aviat. On vols que vagi? Una noia sola, sense diners, sense ajuda de ningú... Però la Natàlia no tornava, res, tampoc no escrivia... S'adormiria i li passaria el maldecap. Era el primer replà i ja bleixava.
En Joan Miralpeix ja ho sabia, que no s'havia portat bé amb  ella el dia de comissaria, "no li vaig voler dir res, em recordava massa coses". Aquell dia, l'Encarna li havia obert la porta, estava molt nerviosa, ha telefonat la policia, diuen que tenen la nena...
.....
El pare de la Natàlia pujava ara l'escala cansat, s'aturà al segon replà, "havies d'haver parlat amb la nena". Justament això li havia dit dom Jesús Maria Farriols quan ell anà a Montserrat per demanar-li ajut: "Vos teniu l'orgull a dins i us fa mal". Però no, ell no era orgullós, ell només volia reposar...
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Montserrat Roig. El temps de les cireres
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Homenatge blogaire a Montserrat Roig

Més vilapou: Qui patrocina què?

Acabo de fullejar el número d'octubre de la revista Estela i he tornat a observar que l'Ajuntament de Calella hi té una pàgina titulada "El govern municipal informa". I el que el govern municipal informa aquest mes és que s'han nomenat 7 regidors de districte que intentaran....

(segueix  llegint)

Abans i després ... d'una escala

Tots tenim un passat, un anterior, un present, un demà, un ves-a-saber-quan, un després.... un futur?