18.11.11

Cap a Ikea amb la cartera al cap....

No em puc permetre deixar passar aquesta campanya electoral sense dir-ne alguna cosa i sense posar-hi cullerada. La veritat és que considero que si precisament alguna marca deixarà aquesta campanya serà una marca pàl·lida i deleble (bonica paraula). No m'ha semblat gens brillant, ni original, ni amb res nou a l'horitzó.
Per tant, he de dir que l'única cosa que em fa escriure una mica és un parell d'eslògans... el de ciu i el d'ercrcatcatalunyasí. (sobretot no oblideu l'accent a la i final, no fos cas que algú es pensés que us esteu aprofitant del seu SI sense accent... coses de la política).
I els dels altres grups? A veure, un repàs ràpid. Dels malanomenats minoritaris, he de confessar que no m'hi he fixat pràcticament gens. En quant a icveuia, m'ha sorprès, la veritat sigui dita, el discurs del seu cap de llista però, com deia aquell, sempre em donen la sensació d'estar encantats d'haver-se conegut i... prou. Del PP, no en parlo, no cal, no s'ho mereixen, i, malauradament, ja en sentirem massa eslògans a partir de diumenge. Em queda el pscpsoe però... què en puc dir d'una campanya en blanc i negre, en tonalitats de gris perdudes als fanals de les carreteres? Una mort anunciada, un suïcidi, millor.
I finalment els protagonistes, els únics que m'interessen, ara per ara, encara que alguns no ho entenguin o no ho vulguin entendre: els de la república d'ikea i els que t'aconsellen pensar amb la cartera (no en la cartera). Els primers, els d'ercrcatcatalunyasíidosnumerosmas, em recorden els anuncis "de la república de casa teva", a la sueca, clara i fresca però. Em provoquen una bona sensació.... però que serà insuficient, com sempre. I els de ciu? S'hi podrien haver trencat una mica més el cap, la veritat. Dir que s'ha de pensar "amb" la cartera em va fer recordar aquells/elles que diuen que els homes masculins pensen amb la p....art baixa del cos....
Però tot i això, jo només em fixaré en la suma final d'aquests dos grups, aquesta és la quantitat que m'interessa, ara per ara. Espero, m'agradaria, vaja, que ells també ho fessin i comencessin a reflexionar. Els resultats globals ens deixaran clar que no és pot anar més enllà d'aquests quatre anys, que no quedarà res dret, que això és el final d'un cicle i s'ha de mirar endavant amb intel·ligència.
Pronòstic: 17-18 (entre els dos, és clar). Massa poc, massa poc...

Publica un comentari a l'entrada