11.5.06

Viatge a Vilapou (i IV)

Més enllà del camí i les canyes hi havia civilització. No vam entrar en cap vitge més virtual del que estàvem fent, perquè ja s'havia barrejat prou la ficció amb la realitat que tocàvem. En efecte existeix Vilapou i limita amb una Zona Industrial, el riu Llobregat i una ciutat, Déu n'hi do.
I havíem trobat aquella nau mig cremada per un incendi i que a més d'un ens ha fet o ens fa somniar (més virtualitat) en ocupar-la, rehabilitar-la i gaudir d'un Ateneu Blocaire on deixar anar la nostra creativitat, per senzilla i simple que sigui (tot això sigui dit sense exagerar massa, no ens passem de "progres" ara).
Sortint de tantes emocions només em quedava passar per un lloc que m'acabés de tocar la fibra. Era massa a prop per ignorar-lo: El Timbaler del Bruc. Davant seu vaig sentir els ressons que proveníen de les muntanyes de Montserrat. Això és una orgia de sensacions. Sensacions per a tots els gustos. Podem anar d'un extrem a l'altre (i jo no sé amb què em quedo ... o sí).
Al tram final del viatge vam trobar (quasi sense buscar-la) una escala digna de ser immortalitzada. Sembla que no tingui res d'especial, està ben construida, ampla, segura, una barana, normal, diríem. Si no fos (ai, el si no fos!) que quan arribes a dalt s'acaba just a la tanca de l'autovia.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

algú té un clinex a mà? Aquesta història és massa emotiva per una blocaire com jo

Anònim ha dit...

Plas-plas-plas...

Mestre Vilapou, estic dret i aplaudint (aprofitant que estic sol al despatx, ho admeto).

Acabeu d'anar una passa més enllà en això del tema blocaire. Sona cursi, però jo ho veig així. L'únic que puc fer és felicitar-lo i seguir-lo llegint (i rellegint, també).

I tot, per unes escales... La vida és gran, què collons!

Anònim ha dit...

D'avui no passa: me'n vaig a comprar un barret, per poder-me'l treure cada vegada de llegir un post vostre.

Visqueu molts anys, amic Vilapou!

Bet ha dit...

caram Vilapou, va donar prou de sí això del viatget. Xapó!!

(Hi ha un meme nou al blog.)

Anònim ha dit...

Apreciat Sr. Vilapou, no puc fer altra cosa que afegir-me als comentaris anteriors al meu.

El "Viatge a Vilapou V" podria rememorar les sensacions que l'envaïen tornant cap a casa amb la feina feta!

vilapou ha dit...

Amics, companys, perdó, amigues, amics, companyes, companys,..., m'estic posant vermell.