22.5.06

Mira que no em vull repetir..

He repassat les imatges dels derrers dies (30 o 40...) i he vist que no hi havia cap escala d'escenari en tot aquest mes. Entre l'Ateneu Blocaire, la final de París, he estat molt enfeinat. I això no pot ser. De fet aquest és el motiu que em va portar a obrir aquest blog. Bé, les escales i la "nata" que em vaig fotre per manca de ídem.
Per una altra banda segueixo mantenint que no vull donar ni noms, ni cognoms, ni noms de pobles, ni cognoms de pobles. Però un va repetint llocs d'actuacions i es va retrobant els mateixos enfustissats i les mateixes escales. Evidentment el món de la sardana és un món diem-ne tradicional, però això no vol dir que tot s'hagi de mantenir a qualsevol preu; si hi ha alguna cosa dolenta, doncs canviem-la, home, canviem-la.
Repeteixo avui aquesta escala, que a mi em sembla una mica estreta i dreta (fins i tot els esglaons fan pendent andavant) i aviso: No em provoquin, no em provoquin...
Publica un comentari a l'entrada