29.5.06

Fashion

Sempre m'ha fet certa gràcia la paraula aquesta: Fashion. I més que la paraula en sí, per l'associació que se li fa. Es fa servir com a adjectiu, o ho deu ser. A mi em sona a substantiu però segur que és perquè està escrita en anglès, i això sempre imposa una mica (si més no als que no dominem gaire això dels idiomes). Tot pot ser fashion, tothom pot ser fashion.
Però de fet, en el meu sector, el de la Cobla, no hi acaba de lligar. No em ve al cap res al món de la sardana que pugui ser titllat de "fashion". A veure: una cobla fashion? Una tenora o un contrabaix fashions (torneu a pronunciar aquesta darrera paraula: fashions, amb totes les lletres...m'imagino en Núñez..)? No ho sé però no hi trobo la relació. Mira, l'única cosa seria que ens poséssim a parlar dels músics, però tenint en compte que la vestimenta és tan tradicional, haurem de limitar-nos als complements: les ulleres i el "bolso".
Uix, quin món més poc fashion!

10 comentaris:

Anònim ha dit...

el "fashionisme" es porta a dins! Ambunes ulleres ben fashions, ja n0hi ha prou. Però reconec, que ajuda l'ambient coblero.
Per cert, fashion, en anglès, és un substantiu i un verb, no un adjectiu!;)

Anònim ha dit...

Apreciat Senyor Vilapou:

Jo faig servir l'adjectiu "fashion" com a sinònim de ridícul. Per mi, algú "fashion" o "fashion victim" és aquell que de tant modern que vol ser, es passa i fa el ridícul. D'aquell que pensa erròniament que l'excés de modernitat pot suplir la manca de dignitat.

Una dona de 150 Kgs. ajupida ensenyant un tanga tipus "string" és fashion (a part d'antiestètic). Les ulleres de les que parla l'Anna són el complement més fashion que hi ha: ara es porten enormes. Això les fa incòmodes, perquè costa més portar-les a sobre o guardar-les, i pesa més. A més a més, si pica el sol -raó per la que algú es posa ulleres de sol- et queda mitja cara morena, i mitja no. Per tant, doncs, són molt incòmodes. Perquè hi ha gent que les porta, doncs? Perquè algun famoset ha sortit amb unes ulleres iguals a una revista i, per tant, son "fashion".

I en rel.lació a la cobla... fàcil: si es veiés un dia per la tele a en Davit Beckham i la seva dona passejant amb el seu Aston Martin descapotable tot escoltant una cobla, la cobla passaria a ser "fashion". A les botigues custo o stradivarius (iguals però diferents) es començaria a sentir cobla a tot drap. I vostè, senyor Vilapou, es faria famós i es forraria.

En fi, passaria a ser el més "fashion" de tots! ;-)

Anònim ha dit...

Aquelles agulles d'estendre roba per aguantar la partitura al faristol quan fa vent serien fashion?

Trobo que les de fusta no; però les de plàstic de colorins... tampoc!

Anònim ha dit...

fashion potser no, però el meu professor de literatura catalana deia que no hi ha res més eròtic que la sardana. Contra gustos...

Anònim ha dit...

Ma mare diu "facsion"

vilapou ha dit...

Sempre s'ha de portar alguna agulla d'estendre la roba. Jo sóc de les de fusta. Les de plàstic no serien frikis més que "facsion"? Ui, quin lio.
M-C, l'erotisme deu ser en el moment del salt, però depèn de l'edat dels balladors (es).
Karbeis, segur que si a algun megacrack li donés per dir que la música de cobla és la hòstia, tothom aniria amb els MP3 carregats. Però no m'imagino una ballada amb entrepans de chopped i exhibició de tunning...

Anònim ha dit...

sisi, vaig fer una enquesta i el públic masculí ja em va deixar ben clar on era es concentrava el moment eròtic

Bet ha dit...

home... jo he vist algun músic amb la tenora, unes ulleres de sol tipus raiban i els cabells engominadets que tenia prou encant! Tot i que no sé si es podria dir fashion-fashion...

Anònim ha dit...

Really amazing! Useful information. All the best.
»

Anònim ha dit...

Hmm I love the idea behind this website, very unique.
»