Comencem, posem la música, una mica baixeta, de fons.
Per què vas crear la teva bitàcora?
Un servidor és músic de cobla. Si us fixeu en els enfustissats en què acostumem a tocar veureu que la majoria ténen una mica de solera i les escales van d'acord amb ells. Hi ha vegades que no n'hi ha d'escala i aleshores s'ha de ser una mica equilibrista o fer servir una cadira. Un d'aquests dies vaig perdre l'equilibri i vaig caure amb el resultat d'un braç enguixat. Vaig dir-me que algun dia faria una web amb fotografies-denúncia d'aquest tema. Com que sóc negat pel tema va passar el temps fins que un dia en el programa d'en Bassas vaig descobrir els blogs. Aquella tarda ja vaig fer el primer post. Amb el temps he anat combinant les escales "professionals" amb les "generals", depenent del dia i el tema que em ve al cap. (Tot això és verídic).
Quantes bitàcores llegeixes al dia a part de la teva?
Diem que em moc bastant entre les que tinc enllaçades i alguna que vaig provant del catapings o el bitàcoles. Però fixes cada dia unes 8-10 que controlo amb comentaris inclosos.
Saps què és un lector d'RSS? Si la resposta és sí, quin utilitzes?
Como que no. Al principi em preocupava però no vaig lograr entendre-ho. Vaig arribar a la conclusió que allò era per gent més professional. Em sembla que ja vaig bé així.
Has banejat alguna vegada gent pels seus comentaris?
Canviaré la paraula banejat per bandejat que em sona millor. La veritat és que el meu blog no ha sigut mai massa comentat encara que d'un temps cap aquí la cosa ha canviat. No he tingut mai cap problema d'aquests i sóc dels que creuen que tothom pot expressar la seva opinió (he dit opinió). Per tant el Sr. Anonymous (segur que es diu Santi Anonymous) que em va enviar 166 comentaris en un dia, no entra en aquesta categoria, i espero que no ho torni a repetir.
Quin és el benefici i el perjudici que t'ocasiona aquest món de les bitàcoles?
Beneficis molts, i principalment, la gent que he "conegut" i que considero ja del "meu entorn". Jo que mai he xatejat i que em posso vermell quan parlo amb segons qui encara que sigui per telèfon, he arribat a tenir una franquesa que mai hagués pensat que tindria amb "desconeguts" tan propers. I també, com a benefici, un reforç a l'equilibri personal i a l'autoestima (jo ja m'entenc).
Perjudici, només el temps que a vegades em passa sense adonar-me'n, i a casa som dos, i a ningú li agrada anar a dormir sol.
Afegitó personal: Una escala pel post d'avui.
Com que no me'n podia anar sense deixar una escala, he anat al Google, he escrit "meme", i he clicat a "imatges". La número 347 de 432.000 és aquesta que us deixo. Xula no?
Ara l'hauria de passar a algú, però és que em sembla que tots els que conec ja han sigut "nominats". Que l'agafi algú, sisplau!
5 comentaris:
Molt bé senyor Vilapou. He de confessar que quan vaig llegir al bloc de la semi Kate Blanchet que sortieu nominat, ràpidament vaig pensar: a veure com hi engarça una escala, aqui!
I se n'ha sortit d'una manera ben honrosa!
Amic Vilapou, l'escala és xula, molt xula. Però encara és més xula la manera com l'heu trobada.
Per difícil que sigui el repte, els vostres recursos són inesgotables*! (jo és que encara estic marcat per aquella escala de xocolata...).
* Missatge pels lectors del bloc (ho poso aquí sota ben discretament perquè no ho llegeixi en Vilapou): algun dia hem de parlar seriosament i proposar-li un repte impossible perquè no se'n surti... No pot ser que sempre ens guanyi!! ;-)
Senyor Vilapou: en poques paraules, vostè és un referent. Èticomoral, també (i jo ja m'entenc, també).
Very best site. Keep working. Will return in the near future.
»
Interesting site. Useful information. Bookmarked.
»
Publica un comentari a l'entrada