8.5.06

Viatge a Vilapou (II)

Vam deixar enrera la nau mig cremada que ens havia fet anar a la recerca de l'indret conegut com Vilapou. Una investigació virtual ja ens havia assabentat que no només estàvem parlant d'una zona industrial si no que podríem arribar a la mateixa vora del riu Llobregat.
I que aquesta zona encara que semblés, a primer cop d'ull, no massa rica en fauna i flora, era un espai ecològicament envejable tant per la pesca com per l'observació d'ocells. En aquest apartat podem destacar que una passejada pel costat del riu va acompanyada d'una música de fons variada i engrescadora (l'esteu sentint, oi?). Aquí podem trobar orenetes, ballesters, martinets, bernats pescaires, falzies, rossinyols, cucuts, un becadell sord, una cotorreta de pit gris, una guatlla maresa, un agró roig, un colltort i fins i tot, no us ho perdeu, s'hi ha observat un cigne mut.
Però em va sorprendre molt que, a més, és un lloc dedicat d'una manera organitzada a la pesca, la pesca intensiva controlada, com indica el rètol. Hi ha una quantitat elevadíssima de punts (més de 100) a poca distància l'un de l'altre per situar-hi els pescadors. Quina imatge deu ser aquest riu, amb aquesta aigua farcida de canyes i fils que busquen el seu trofeu... Per arribar des del camí a alguns d'aquests petits altars de l'esport de la pesca s'han construit unes escaletes més o menys rústiques de les que us en deixo una imatge. Si la podeu observar amb atenció veureu que un d'aquests esglaons està decorat amb un graffitti que sembla que esperés el moment de la nostra trobada, perquè precisament és un símbol musical: una "clau de sol".
Quantes emocions m'està donant aquesta expedició!
(Continuarà)

4 comentaris:

perdedor ha dit...

Company, d'antologia, t'ho ben juro. Espero la continuació.

Per cert, tants detalls vilapouencs, no et fan pensar coses rares? Jo abans creia en les casualitats, però últimament m'inclino més per les causalitats. No sé, no sé...

Per acabar, tirem endavant el projecte Ateneu Blocaire Vilapou, o què? Jo m'hi apunto, ja aviso (força temps lliure, ho reconec)

Zincpiritione ha dit...

Continuarà !!!???!!!! Friso per saber què ens depareu pel futur, amic Vilapou. Després del cigne mut i la clau de sol a l'escala, consavol cosa és possible...

Ep! Això de l'Ateneu Blocaire Vilapou s'ha de tirar endavant!!! Compteu amb mi pel que sigui menester!

vilapou ha dit...

La veritat és que com més m'endinso en el tema, la realitat comença a superar la ficció, o és al revés? És aquell "putu bucle" perillós.
I sobre l'Ateneu Blocaire, seria qüestió de tantejar l'Ajuntament per una "cessió". Ens atrevim?

Mery Cherry ha dit...

Vilapou, encara que no et tracti de vostè, amb els darrers posts estàs arribant al summum de la meva admiració i respecte. Aquest treball de camp és insuperable, digne de fer-ne una versió cinematogràfica i tot