30.5.06

Un hom

De tant en tant un (hom) es troba amb alguna escala vella, deixada, que se li comencen a trencar els esglaons, li surt verdet, ja no li queda ni un mal record de pintura o potser no n'ha tingut mai.
I aleshores aquest hom mira al voltant i veu que l'entorn és ben igual, brut, deixat, oblidat de tot. L'hom està cansat, desencisat, avorrit i si mira cap amunt veu un cel gris, trist, indecís.
És en aquests moments en què l'hom ha d'anar girant el cap i aclucant els ulls i forçar el coll si cal per mirar i buscar uns metres (els que calgui) més enllà.
Al final un altre paisatge apareixerà, amb la seva escala dreta, digna, cuidada.
I si no, sempre li quedarà donar la volta sobre sí mateix, respirar fons, dibuixar un somriure i començar a cuidar aquella escala que fou tan maca, esbelta, ...
És un bon jan aquest hom.
Publica un comentari a l'entrada