30.5.06

Un hom

De tant en tant un (hom) es troba amb alguna escala vella, deixada, que se li comencen a trencar els esglaons, li surt verdet, ja no li queda ni un mal record de pintura o potser no n'ha tingut mai.
I aleshores aquest hom mira al voltant i veu que l'entorn és ben igual, brut, deixat, oblidat de tot. L'hom està cansat, desencisat, avorrit i si mira cap amunt veu un cel gris, trist, indecís.
És en aquests moments en què l'hom ha d'anar girant el cap i aclucant els ulls i forçar el coll si cal per mirar i buscar uns metres (els que calgui) més enllà.
Al final un altre paisatge apareixerà, amb la seva escala dreta, digna, cuidada.
I si no, sempre li quedarà donar la volta sobre sí mateix, respirar fons, dibuixar un somriure i començar a cuidar aquella escala que fou tan maca, esbelta, ...
És un bon jan aquest hom.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

És molt bo aquest post, senyor Vilapou. Molt bo.

Anònim ha dit...

Senyor Vilapou,
Li de reconèixer que des que sóc lector del seu bloc, em miro les escales d'una altra manera. Moltes vegades és com si tinguéssin personalitat pròpia.

I tot per culpa d'articles com aquest seu d'avui.

Anònim ha dit...

Evidentment aquest és el tipus de comentaris que agraden al senyor perdedor. Jo, en canvi, el trobo massa bucòlic, massa depressiu, massa... de tenir un mal dia, vaja.

Anònim ha dit...

No voldria que passés desaparcebuda una gran paraula que heu utilitzat en el post; em refereixo al concepte "verdet".

Feia temps que no la sentia...

vilapou ha dit...

Piotr, voleu dir depressiu? ... Bé, no ho sé... en tot cas, serà l'escala.
Zinc, ara us anava a dir si ereu molt... urbanita? Però no, perquè també n'hi ha de verdet a la urbs. He, he.

Anònim ha dit...

Amb la vènia, i per alusions...

És que aquest és el problema, aquí hi ha el "communication breakdown", jo no penso que sigui depressiu, bucòlic sí, però no depressiu. Tot el contrari, jo penso que aquest post és molt positiu, molt vital, molt d'empenta per tirar endavant...

Sé que costa de creure, però el senyor Perdedor no és negatiu, malgrat el nom. Em fot una mica que se m'entengui tan poc, però ja sé que és falta de l'emissor, no del receptor.

Hi torno: per positiu i pel que té d'ànims per anar sempre endavant, senyor Vilapou, molt bon post.

Anònim ha dit...

I love your website. It has a lot of great pictures and is very informative.
»