11.5.06

Viatge a Vilapou (i IV)

Més enllà del camí i les canyes hi havia civilització. No vam entrar en cap vitge més virtual del que estàvem fent, perquè ja s'havia barrejat prou la ficció amb la realitat que tocàvem. En efecte existeix Vilapou i limita amb una Zona Industrial, el riu Llobregat i una ciutat, Déu n'hi do.
I havíem trobat aquella nau mig cremada per un incendi i que a més d'un ens ha fet o ens fa somniar (més virtualitat) en ocupar-la, rehabilitar-la i gaudir d'un Ateneu Blocaire on deixar anar la nostra creativitat, per senzilla i simple que sigui (tot això sigui dit sense exagerar massa, no ens passem de "progres" ara).
Sortint de tantes emocions només em quedava passar per un lloc que m'acabés de tocar la fibra. Era massa a prop per ignorar-lo: El Timbaler del Bruc. Davant seu vaig sentir els ressons que proveníen de les muntanyes de Montserrat. Això és una orgia de sensacions. Sensacions per a tots els gustos. Podem anar d'un extrem a l'altre (i jo no sé amb què em quedo ... o sí).
Al tram final del viatge vam trobar (quasi sense buscar-la) una escala digna de ser immortalitzada. Sembla que no tingui res d'especial, està ben construida, ampla, segura, una barana, normal, diríem. Si no fos (ai, el si no fos!) que quan arribes a dalt s'acaba just a la tanca de l'autovia.
Publica un comentari a l'entrada