2.5.06

Tocava Ofici

Ara feia dies que no en parlava de les escales de les esglésies, aquelles que et porten fins el cor. No el cor que batega si no el cor des d'on es canta (algú es pensava que diria el "coru"?). Doncs avui en tinc aquesta imatge prou representativa. Era una de caragol, d'aquelles que són tan boniques de veure i de pujar. Tenen la seva gràcia. Però i el contrabaixista? Ja hi som! Resulta que aquesta cobla fa els oficis amb piano, clarinet i contrabaix, a banda del director i tots plegats cantant. Sona la mar de bé.
Però tornem al contrabaixista per imaginar com ha de pujar l'instrument (musical). Sort que aquest en qüestió no es diu Miquel perquè podríem dir-li "er probe Migué". Us vull recordar que per pujar una escala estreta un contrabaix es puja d'esquena, marxa enrera (podeu veure la imatge d'aquest post). Si a partir d'aquí agafes l'escala i l'estires fent-li un moviment helicoidal per convertir-la en caragol, l'única que cosa que lograrem és marejar el pobre home, carregar-lo de problemes i fer-li agafar claustrofòbia. Això sí, després de fregar tota la paret amb l'americana i la funda del contrabaix, arribarà a dalt just a punt de començar i pensant ja en l'hora de baixar.
(La foto dels peus no és per veure si porta les sabates netes o no si no per intentar demostrar que no hi havia manera de fer una foto que es veiés l'escala sense que surtissin els peus del retratista).
Publica un comentari a l'entrada