2.5.06

Tocava Ofici

Ara feia dies que no en parlava de les escales de les esglésies, aquelles que et porten fins el cor. No el cor que batega si no el cor des d'on es canta (algú es pensava que diria el "coru"?). Doncs avui en tinc aquesta imatge prou representativa. Era una de caragol, d'aquelles que són tan boniques de veure i de pujar. Tenen la seva gràcia. Però i el contrabaixista? Ja hi som! Resulta que aquesta cobla fa els oficis amb piano, clarinet i contrabaix, a banda del director i tots plegats cantant. Sona la mar de bé.
Però tornem al contrabaixista per imaginar com ha de pujar l'instrument (musical). Sort que aquest en qüestió no es diu Miquel perquè podríem dir-li "er probe Migué". Us vull recordar que per pujar una escala estreta un contrabaix es puja d'esquena, marxa enrera (podeu veure la imatge d'aquest post). Si a partir d'aquí agafes l'escala i l'estires fent-li un moviment helicoidal per convertir-la en caragol, l'única que cosa que lograrem és marejar el pobre home, carregar-lo de problemes i fer-li agafar claustrofòbia. Això sí, després de fregar tota la paret amb l'americana i la funda del contrabaix, arribarà a dalt just a punt de començar i pensant ja en l'hora de baixar.
(La foto dels peus no és per veure si porta les sabates netes o no si no per intentar demostrar que no hi havia manera de fer una foto que es veiés l'escala sense que surtissin els peus del retratista).

7 comentaris:

ronals ha dit...

Queda clar que els cargols (se'n diu clavilles?) poden servir per afinar el contrabaix, però els contrabaixos no estan fet per pujar (ni baixar que encara deu ser més difícil) escales de cargol. I a les escales musicals tampoc no deuen arribar gaire amunt com indica el seu nom.

Zincpiritione ha dit...

Això, això: i com es baixen?? També d'esquena? O de tomballons? ;-)

karbeis ha dit...

Apreciat Sr. Vilapou, només una curiosiat: vostè ha pujat a la cúpula de Sant Pere, al Vaticà? Allò és el "santasanctorum" de tot bon afeccionat a les escales!

És que veient aquestes imatges de la llar d'en Josafat que ens ha posat, m'ha vingut al cap li imatge de les escales de la cúpula que, pel fet d'estar dins la cúpula les has de pujar amb el cos inclinat... acollonant.

vilapou ha dit...

He observat que per baixar-les van més lleugers, encara que no sé si veuen on posen els peus...
Comparant les dificultats dels contrabaixistes amb les dels demés (el del flabiol per exemple), em sembla que els dedicaré un monogràfic, o un quinzenal, o un bloc sencer.
Karbeis, la meva internacionalitat és molt trista, però potser sí que em plantegi fer una guia "Michelin" tal com vostè ja em va insinuar (buscaré patrocinadors).

karbeis ha dit...

Sr. Vilapou,

M'he permès enviar-li per e-mail unes instantànies de les escales de la cúpula de Sant Pere, per tal que pugui copsar la "perspectiva".

Tanmateix, li recomano que visiti la ciutat més bonica del món (Roma) tan aviat com pugui (preferiblement a l'abril/maig o al setembre). Encara que per pagar-se el viatge hagi de robar i matar (la fi ho justifica).

Una abraçada,

Anònim ha dit...

I love your website. It has a lot of great pictures and is very informative.
»

Anònim ha dit...

Greets to the webmaster of this wonderful site. Keep working. Thank you.
»