19.5.06

París anar i tornar

Quan agafava el tren (quan estudiava) deia allò de: Barcelona anar i tornar, o Mataró anar i tornar. Aquests dies un piló de gent m'ho ha recordat. Sembla que els senti: París anar i tornar! com aquell que fos a quatre passes. Però ho van fer i de gust. En tren, en autocar, en cotxe, fins i tot els que van anar en avió també van fer un viatge d'aquests pim-pam.
Aquest és el meu petit homenatge. En Ferran ho va fer. Va anar a Calella (Maresme) a agafar un autocar i va dir: A Saint Denis anar i tornar.
Jo em quedo amb la foto de l'escala quan pujava. El que va viure allà, les emocions (portava entrada), el patir, l'alegria, l'abans, el després, el cansament, l'arribada, les "anèctodes", tot això quedarà dins seu, i ho explicarà fins allà on vulgui o pugui.
N'hi ha que han fet la seva crònica. Jo sóc dels que vam fer el muntatge de la tele, la ràdio, la senyera, l'himne, tocar el clàxon, no trobar aparcament, anar a peu, mirar com salten i boten (un ja no és cap boig-noi, una mica de cada cosa sí, però), i tornar a casa amb cara d'haver fet els deures i amb bona nota.
Publica un comentari a l'entrada