22.5.06

Mira que no em vull repetir..

He repassat les imatges dels derrers dies (30 o 40...) i he vist que no hi havia cap escala d'escenari en tot aquest mes. Entre l'Ateneu Blocaire, la final de París, he estat molt enfeinat. I això no pot ser. De fet aquest és el motiu que em va portar a obrir aquest blog. Bé, les escales i la "nata" que em vaig fotre per manca de ídem.
Per una altra banda segueixo mantenint que no vull donar ni noms, ni cognoms, ni noms de pobles, ni cognoms de pobles. Però un va repetint llocs d'actuacions i es va retrobant els mateixos enfustissats i les mateixes escales. Evidentment el món de la sardana és un món diem-ne tradicional, però això no vol dir que tot s'hagi de mantenir a qualsevol preu; si hi ha alguna cosa dolenta, doncs canviem-la, home, canviem-la.
Repeteixo avui aquesta escala, que a mi em sembla una mica estreta i dreta (fins i tot els esglaons fan pendent andavant) i aviso: No em provoquin, no em provoquin...

11 comentaris:

Anònim ha dit...

good website

vilapou ha dit...

Ja estem provocant?

Anònim ha dit...

Ostres, si que és dreta aquesta escala, si!
L'usuario anónimo aquest té mala llet, eh? això, si, no dóna la cara! el marrano!

Anònim ha dit...

Osti, l'anonymous contraataca. En les meves èpoques jo patia, perquè a la banda hi havia gent gran, i amb aquestes escales les probabilitats d'anar a terra són altes.

vilapou ha dit...

Avui entre l'escala dreta, l'Anonymous (Santi pels amics) i que m'he passat a la moda del mapa-mundi aquest de les visites, estic ben distret.
No sé si al final el bloc semblarà un arbre de Nadal.

Anònim ha dit...

L'anònim-Santi té molt mala folla, però s'ha de reconèixer que la broma és bona (perquè deu ser una broma d'algú, no? Jo l'spam sempre el rebo lincat).

I una bona broma sempre s'ha d'aplaudir (plas-plas).

(osti, ara que ho penso, semblo sospitós... Jo no he sigut, paraula!)

Anònim ha dit...

El comentari anònim no ho sé, però l'escala només pot haver estat dissenyada per un grandíssim Santi.

Anònim ha dit...

Sr. Villepuà,
espero que no toqueu la verra (o és la berra?). El meu avi va acabar els seus dies de músic tocant el contrabaix en una cobla, anant amunt i avall amb la verra al sostre d'un 127 vermell. Ara que veig les escales que us posen, entenc que el pobre home tingués un enfisema...

vilapou ha dit...

Us he de dir que jo tinc una debilitat pels contrabaixistes, però deixeu-me seguir en l'anonimat musical. Ell és el que pateix més el tema de les escales (entre d'altres).
Per cert, ja no es veuen cotxes amb la verra a dalt. Llàstima (per la foto, no per l'instrument).

Anònim ha dit...

La música és un esport de risc. Més que per pujar, no s'ha plantejat mai que potser el motiu de posar escales tant... diguem-ne "poc ergonòmiques" és perquè no us escapeu de l'escenari?

Reflexionem-hi.

vilapou ha dit...

Karbeis, em sembla que no aneu desencaminat. Més d'una vegada m'he quedat a la mitja part a dalt per "por" a la baixada.
Ara, quan s'ha acabat em llenço al precipici i marxo corrent.