17.5.06

A ballar!

Al final ho hem aconseguit. I és precisament avui, el dia de la Gran Final: els jugadors del Barça ja ballen Sardanes! Escolteu i observeu-los.
Ha costat anys i panys, i hem hagut d'aguantar com molts anaven criticant la catalanitat i la integració d'aquests jugadors tan nostrats, però aquesta imatge ho val tot.
També és cert que tot s'ajunta, perquè avui és justament Sant Pasqual Bailon. Un sant del que s'ha dit (ell ho nega) que porta aquest nom per haver-lo trobat saltant i ballant de joia repetides vegades davant del Sagrari.
No oblidem però l'altre sant del dia: Santa Restituta, de qui no en farem cap brometa fàcil sinó que deixarem uns apunts de la seva vida per qui la vulgui conèixer una mica.
I el soci?
Els socis i simpatitzants blaugranes desplaçats a París ténen avui un dia molt llarg, llarg i ample. Caminaran molt, visitaran museus i monuments, algun àpat de la "gran" cuina francesa, alguna cerveseta i uns quants Pernods. Ah, i si tenen entrada aniran al futbol. Però un moment o altre també hauran de descansar, i quin lloc millor que alguna escala perduda a la vora del riu?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Senyor Vilapou (ABV ja!): si avui tot va com ha d'anar, fins i tot jo, l'ésser més negat per a qualsevol cosa relacionada amb el ritme, em poso a ballar sardanes. Si cal, m'apunto als cursos gratuïts d'El Corte Inglés i tot.

(per cert, avui encara l'admiro una mica més. Jo, tingui-ho clar, no hagués pogut resistir la temptació de fer acudits al voltant de Santa Restituta. De fet, m'està costant molt aguantar-me.)

Anònim ha dit...

Senyor Vilpou, estava una mica adormida pe`ro amb aquesta mmusiqueta m'he ben despertat: és la que el meu pare posava els diumenges al matí... finsque ma germana i jo vam dir-li que no era la millor manera d'ajudar-nos a superar la ressaca de la nit anterior...

En un dia com avui, fins i tot jo estic nervioseta!

vilapou ha dit...

Les sardanes sonen molt a diumenge al migdia. Però certament hi ha una edat en què el tots-som-pops repetitiu és incompatible amb les conseqüències dels dissabtes a la nit.

Anònim ha dit...

De petit, a l'internat, els diumenges ens despertàvem així. Espero que aquest vespre "ballem" a l'Arsenal!