20.5.06

Al confessionari!

Ahir al matí vaig mirar el meu correu (electrònic) amb aquella ingenuïtat diària de veure si hi havia algú que tenia alguna cosa per dir-me. Oh sorpresa! hi havia 77 missatges a la safata d'entrada. Però 77 missatges d'un tal Anonymous que em deia coses del tipus:
"Your website has a useful information for beginners like me" o "Great site loved it alot, will come back and visit again", acompanyats, evidentment d'un enllaç a una pàgina probablement immunda que no vaig mirar. Per acabar-ho d'adobar estaven dirigits a diferents, diversos i escampats posts del meu blog. Apa, fot-li que no ha estat res!
Després d'haver fet ooommmmm! diverses vegades vaig continuar el dia.
A la tarda, innocent de mi, torno a obrir el correu. Què hi havia? Doncs 89 missatges més del tal Anonymous, que segur que es diu Santi de nom de pila.
Sense ser capaç de tornar a dir oooommmmmm! vaig deixar un comentari al meu propi blog. I aquí és on ara he de tornar i demanar excuses públiques.
En primer lloc a l'Anna Tarambana (Sra. o Srta.), que m'havia deixat un comentari dolç i tranquil referent al meu post i que ara es veu acompanyat d'un comentari groller que em fa certa vergonya d'haver escrit.
En segon lloc, als (possibles) lectors que hagin arribat a llegir-lo perquè, senzillament, no és el meu estil.
En tercer lloc al mon mundial, pels dos motius anteriors.
Però no existeix quart motiu, perquè sóc dels que creu (hi ha més gent, però ara no recordo cap post de cap altre blocaire per enllaçar-lo), que un es pot autocensurar a casa dels demés però a casa seva no té per què fer-ho.
Bé, després de buscar una mica he trobat aquesta imatge que encara que no hi tingui res a veure (o sí?), m'ha recordat un confessionari. Hi entraré un moment i faré "examen de conciencia, dolor de los pecados, propósito de enmienda, decir los pecados al confesor y cumplir la penitencia" (és que he d'anar a una Comunió i m'ha vingut al cap el "Catecisme").

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Senyor Vilapou, no es castigui tant!

Ahir vaig llegir el seu comentari i, és cert, vaig pensar: "osti, s'ha emprenyat molt, hi ha moltes paraulotes juntes". El vaig veure tant desesperat que, en no poder oferir-li ajut, vaig marxar gairebé avergonyit.

Però em sembla que tenia motius més que suficients. No es castigui més, home.

(a més, quatre renecs ben donats de vegades són el millor remei...)

Anònim ha dit...

Avemariapuríssima... sens pecat fou concebuda. Vilapou CONFESSEU!

Anònim ha dit...

Senoyr Vilapu fa taaaaaaaaaaaaaants anys que no em confesso que crec que no em deixarien entrar al confessionari a mi!
No cal que es diculpi pas amb mi! Entenc perfectament les raons i, pregoa Déu tot poderós que jomai em trobi en una situació com aquesta.
Per cert, és senyoreta! ;)

Anònim ha dit...

I like it! Keep up the good work. Thanks for sharing this wonderful site with us.
»