2.5.07

Oques i escales sota la pluja

Le-sooooques van descalces, des-cal-ces, descaaalces,
leeesoooooques van descalces, des-cal-ces, descaaaalcesss...

El matí era plujós i l'aire era d'aquells que fan olor de terra. Mirant enllà semblava que l'horitzó fumegés. La veritat és que la tranquilitat ho envaïa tot. Només el soroll d'uns cotxes a molta distància trencaven aquella harmonia.
Però per sobre del murmuri a civilització se sentien unes veus que feien dubtar si estaven cridant alegria o plorant tristor. Semblaven felices però...

Leeesoooooques van descalces, des-cal-ces, descaaaalcesss...

Ocells palmípedes lamel·lirostres del gènere Anser, i probablement de l'espècie Anser anser, semblants a l'ànec, però més grans, de plomatge gris cendrós per damunt i blanc per sota, domesticables i comestibles.

Leeesoooooques van descalces, des-cal-ces, descaaaalcesss...

Les gotes, poques gotes, que queien es desdoblaven rítmicament en unes circumferències concèntriques que s'anaven perdent mentres topaven les unes amb les altres en aquell minúscul llac.
Era una pluja de primavera, de matí, de llàgrimes...

I els ànecs tam-bé.
Publica un comentari a l'entrada