leeesoooooques van descalces, des-cal-ces, descaaaalcesss...
El matí era plujós i l'aire era d'aquells que fan olor de terra. Mirant enllà semblava que l'horitzó fumegés. La veritat és que la tranquilitat ho envaïa tot. Només el soroll d'uns cotxes a molta
distància trencaven aquella harmonia.Però per sobre del murmuri a civilització se sentien unes veus que feien dubtar si estaven cridant alegria o plorant tristor. Semblaven felices però...
Leeesoooooques van descalces, des-cal-ces, descaaaalcesss...
Ocells palmípedes lamel·lirostres del gènere Anser, i probablement de l'espècie Anser anser, semblants a l'ànec, però més grans, de plomatge gris cendrós per damunt i blanc per sota, domesticables i comestibles.
Leeesoooooques van descalces, des-cal-ces, descaaaalcesss...
Les gotes, poques gotes, que queien es desdoblaven rítmicament en unes circumferències concèntriques que s'anaven perdent mentres topaven les unes amb les altres en aquell minúscul llac.
Era una pluja de primavera, de matí, de llàgrimes...
I els ànecs tam-bé.
6 comentaris:
Compte amb les oques! En alguns masos del meu país les feien servir com a guardianes, i li juro que són més ferotges que segons quins gossos!! tan maques elles...
Ocells palmípedes lamel·lirostres... i segurament oprèl·lics i tot!
Anser no era com el cridava un boig americà a aquell paio del bigoti que deia "España vabien, es pa ña va bien..?
Reusenca, les de la imatge estaven ben guardades i, de lluny, a part de cridar, semblaven inofensives.
Zinc, oprèl.lics com a mínim!
Oriol, vaig estar a punt de posar-ho, a punt!
I el anecs tam-bé!
Oques i escales...m'agrada aquest títol. hehe
Publica un comentari a l'entrada