Debat electoral

Ahir al vespre, a Calella se celebrava un debat entre els quatre alcaldables locals. Si jo ja havia fet una petita anàlisi fa uns dies, què millor que assistir en directe a un debat a quatre?
En primer lloc voldria dir que a mi em sembla que els debats entre els números 1 no serveixen per gaire més que per confirmar les opinions que cadascú ja té preses de principi. Sí que és interessant però veure com es mouen en el "cos a cos" dialèctic.
La primera impressió que em va arribar en entrar a la sala va ser molt positiva. Al costat de l'escenari on s'esdevindria l'acte s'hi havia colocat una escala. Una escala exclusiva per aquell acte, com si, a més dels polítics, m'esperessin a mi: Com que avui vindrà en Vilapou, li posarem una escala en primer terme.
(Aquesta emoció és una de les raons que van fer que la fotografia em surtís borrosa).
Bé, tornem a l'escenari. Estava presidit per una taula llarga on se situarien els quatre candidats i la moderadora. Fent un càlcul aproximat, l'allargada de la taula en qüestió vindria a ser d'uns 6 o 7 metres. Tan difícil era trobar uns cavallets de les mateixes dimensions? El cas és que al bell mig, hi havia un petit desnivell d'uns tres dits. Quedava lleig, la veritat.
Com ja era d'esperar, l'estructura del debat era d'un "encotillament" important. Una primera exposició dels quatre candidats de 2 minuts i a continuació tres blocs temàtics dividits en tres torns de dos, dos i un minuts. L'ordre d'intervenció anava canviant per a la primera exposició de cada bloc i les altres dues eren de menor a major. I al final dos minuts més per a les conclusions. S'ha entès? Doncs els mateixos protagonistes van tenir algun entrebanc i tot...
Ah! I res d'intervencions per al.lusions, ni res de preguntes del públic.
Per aquesta raó, els treballadors d'aquesta casa avui no signarem el post i bla, bla, bla...
La conseqüència principal, per a mi, que va provocar aquesta distribució és que els candidats i la moderadora diguessin la paraula "gràcies" unes (11x4 + % ....) 60 vegades.
En quant als candidats, estaven situats per ordre de número de regidors i, tornant a allò del desnivell al mig de la taula, una mica separats en dos grups de dos. He de suposar que era culpa de les potes de la taula, els cavallets, però això feia que la tendència dels dos del mig (PSC i CiU) fos de més "complicitat" que no pas amb els dels dos extrems (de la taula), PP i ERC.
I el debat? Doncs bé, tothom va exposar com va poder el seu programa i la sang no va arribar al riu ni enlloc. Tampoc hi va haver temps.
Diguem que qui semblava que guanyaria "per pallissa dialèctica" no ho va fer i qui semblava que seria el perdedor se'n va sortir prou bé (i al final s'ho va creure i sort que la cosa es va acabar). Els dos "comparses" van sorprendre a més d'un. L'un perquè no és tan dolent, parlant, com això, i l'altre perquè va acabar com a vencedor "moral", dialècticament parlant.
I així va anar el debat del candidats a l'alcaldia de Calella.
Dues coses per acabar:
L'escala que poso avui és la primera que surt borrosa i desenfocada. No l'hauria de posar. Però el directe és així, i la dificultat, els nervis i l'excitació del moment van fer que quedés la cosa com va quedar. Gràcies.
Segona cosa: A hores d'ara, només en Josep Maria Juhé (PSC) parla en el seu blog del debat d'ahir (de fet hi ha pràcticament totes les seves intervencions). Jaume Puig (ERC) i Montserrat Candini (CiU) només anuncien els actes de final de campanya com a màxim. El Sr. Vila (PP), "no sabe, no contesta".
Au, tots a votar!