12.5.07

Don José

Porto uns dies que la connexió ADSL em fa una mica el què vol. És a dir, em "puteja". Cada vegada la cosa anava a menys. He anat fent tot allò que la ciència aconsella: parar i engegar, tornar a parar, tornar a engegar, fer baixar uns quants sants, tornar a parar i engegar, recitar les lletanies...
Al final he trucat al "Gran Hermano que todo lo sabe".
-Buenos días, si quiere...1...si quiere...2...recuerde que...si le interesa...espere...llame al 902...
Tornem a començar.
-Buenos dias, que desea?
Li explico que no funciona i em demana el número de telèfon. Aquesta dada ja me la sé de memòria però, per qualsevol cas, ja tenia diverses factures i informes i carnets preparats.
- Su nombre, por favor? Es para dirigirme a usted.
Uufff! M'he evitat aquell ridícul de dir el nom del titular (que no soc jo i és femení).
Aquí he dubtat unes micromilèssimes de segon i he decidit donar, a l'atzar, un nom una mica sonor (pel meu gust): José.
M'explicaré. Sempre dono el meu nom en català, evidentment, que és el meu. Aleshores comencen a dir, per exemple, señor iordi, señor iuzé, i hi ha dies que això em cansa (potser és l'edat). Avui he decidit dir José (i he encertat).
-Muchas gracias, Don José...
Caram, com sona. Don José, Don José Vilapou... No, millor, Don José de Vilapou. (Guai, que diria la nebodeta).
-Debe usted parar todos los equipos, Don José, esperar 5 minutos, volver a conectarlos y si todavía persiste el problema nos vuelve a llamar, Don José. (He recordat que la trucada val no-sé-quants-cèntims-per-minut).
No m'hi he pogut negar, tot i que suposava que la cosa fallaria igual, però davant del Don José ...
Al cap de 13 minuts (no me n'he refiat dels 5) he engegat "todos los equipos" i la cosa ha funcionat, i funciona, a la perfecció (dins d'un ordre).
Caram, Don José...
Don José de Vilapou... (Guai)
Publica un comentari a l'entrada