13.5.07

Rockefeller 7/10

Avui al migdia tornava de tocar sardanes en allò que en diuen un "aplec d'ermita", és a dir, sardanes en algun lloc perdut a dalt d'alguna muntanya també més o menys perduda. El cas és que al cotxe la ràdio deixava anar el programa d'en Xavier Solà "El Suplement".
En aquells moments algú ens explicava la millor manera de pendre una decisió. No entraré ara a discutir els arguments que es donaven, més que res perquè tampoc estava massa atent al tema. Sóc home, i conduir i concentrar-me en escoltar la ràdio suposa fer dues feines a l'hora (i ja se sap...).
En un moment de la secció aquella, el col.laborador del programa ha explicat una "anècdota personalitzada", cosa que sempre dóna una mica més de credibilitat. El cas és que una vegada algú va preguntar a "algun" Rockefeller o a en Rockefeller mateix (si és que existeix en Rockefeller), si ell s'equivocava mai al pendre una decisió. La resposta va ser determinant, ell s'equivocava 7 de cada 10 vegades. Per tant l'important era centrar-se en els 3 encerts.
A mi, això m'ha deixat una mica "planxat". Com podem els vulgars "mindundis", permetre'ns 7 errors abans d'aconseguir el primer èxit? Quin coixí es pensa que tenim per anar-nos "fotent" 7 hòsties (amb perdó) seguides?
És com pujar (o baixar) aquesta escala de 10 esglaons. Es pensa en "Rocky" que em puc arriscar a entrebancar-me en els 7 primers esglaons abans de posar un peu en el seu lloc correctament?
Els que estem "a baix", en un altre nivell, hem d'esforçar-nos més a l'hora de pendre decisions i reduir al màxim el marge d'errors possibles... i jugar-nos-la.
Què més voldria jo que poder subsistir a 7 errors seguits!
Publica un comentari a l'entrada