26.5.07

Reflexió i urnes

Quan participes en un Aplec (de sardanes, és clar) tens força temps per passejar. Si a l'aplec hi participen 3 cobles, cosa bastant normal, el fet d'anar tocant d'una forma alternada et dóna una mitja horeta entre sardana i sardana que has d'interpretar.
Tot aquest paràgraf en segona persona el poso perquè és com una explicació "magistral" (de magisteri), no t'estic (a tu) obligant a res. Tanco parèntesi virtual.
El cas és que un dia, pels voltants de l'escenari, alguna cosa interna em va portar a mirar al darrera d'una tanca de pedra. Era, evidentment, una escala, bé dues, i estaven allà al mig d'un munt de coses, apilades i desordenades, allò que en diríem un racó dels "malsendressos". I en el moment de fer la pertinent fotografia vaig veure que al costat mateix de les escales hi havia...dues urnes. Les urnes llençades allà, a l'intempèrie, a disposició de qualsevol malfactor i de les inclemències del (mal) temps.
En aquell moment vaig començar a entendre el que volia dir allò de "diada de reflexió". Perquè aquella va ser la meva primera jornada de reflexió real.
Hem arribat a aquest punt? Tenim l'exercici del dret de vot tan mal considerat com això?
Raons no en falten, és clar, però nosaltres ens hem de donar la força per mantenir aquest dret en actiu.
Personalment crec que el més important és la reflexió personal, tan raonada com es pugui, que fa un mateix. No hem de deixar-ho tot de banda. No s'hi val allò de "ja s'ho faran", perquè tots hi estem, volguem o no, implicats.
Si a partir d'aquí un decideix no votar, té tot el meu respecte. Però sempre amb "raons raonades".
Els altres abstencionistes, els que "passen" i no saben per què, i després sempre es queixen sense implicar-se, aquells no em preocupen. Millor pocs i ben avinguts.
Un record final per als pobres membres (amb perdó) de les meses (taules) electorals. Això sí que pot ser un argument per maleir les diades de les votacions. Els desitjo de tot cor que avui agafin forces i dormin bé, no fos cas que demà a tres quarts de vuit haguessin de passar per "urgències", encara que fos un moment, i no es puguessin presentar a la constitució de la taula. Aleshores el seu substitut passaria a ocupar el seu lloc i ja no podríen cumplir el seu deure ciutadà. Quina mala sort! (No estic donant cap idea).
Ah, i pels votants, fixeu-vos bé en la cara dels membres (amb perdó) de la taula abans de votar. Penseu i sapigueu que si en el moment d'exercir el vostre vot, al president li ve un "telele", el seu lloc el passa a ocupar... la persona que en aquell moment està votant! I no es broma!.
Bona jornada electoral!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja faig bé jo d'anar a votar al darrer moment.

Per cert senyor Vilapou un plaer llegir-lo cada dia.

Maria

vilapou ha dit...

Gràcies Maria, el plaer és meu de saber que em llegeix.
I sobre això d'anar a votar, a primera hora millor no anar-hi.