30.4.07

Tres puntals

Amb aquesta dèria meva de parlar d'escales, d'escales d'escenaris precisament, o d'enfustissats com a mi m'agrada anomenar-los, introduir la paraula puntal no pot pas semblar estrany. (Anava a dir "apuntar" la paraula puntal, però ja quedaria una mica cacofònic).
A la imatge que adjunto (continuo amb les cacofonies), s'hi poden observar tres elements fonamentals a l'hora d'organitzar una ballada de sardanes.
En primer lloc necessitem una "Agrupació Sardanista", és a dir un grup de persones que perdin temps i "calés" per fer que aquest ball i aquesta música tan nostrats segueixin aguantant el pas del temps. Què seria de la SARDANA (en majúscules) si fos l'administració (en minúscules) qui hagués de vetllar com a únic responsable per la persistència de la nostra música? Millor no contestar.
En segon lloc necessitem cadires, sí, cadires. Sembla que digui una tonteria, una bajanada, i no! Quantes vegades els inicis de les audicions es retarden perquè no apareixen les cadires per als músics, o ningú ha previst portar-les? I quantes vegades no s'acaba treient algun banc d'una església o les cadires de la terrassa del bar més proper?
Tercer puntal, l'escala. Sí, l'escala. Una altra bajanada, oi? Si hi ha un escenari, hi ha d'haver una escala. Lògic, no? Doncs no! En aquest blog se n'ha parlat (i se'n parlarà) abastament sobre el tema. Només com a exemple, dir que l'enfustissat de la fotografia corresponia a un aplec amb 3 cobles 3, és a dir, d'una bona allargada (i poca amplada també). Com que l'escala (única) era a un extrem, a l'altre feien servir unes cadires per pujar-hi. No n'aprendrem mai, ni els organitzadors ni els músics.
No voldria acabar sense dir que, tal i com es pot deduir de la fotografia, hi ha més elements importantíssims per tal de portar a terme una audició de sardanes: l'escenari, en menor grau, i els mateixos músics, en major grau...
Publica un comentari a l'entrada