30.4.07

Tres puntals

Amb aquesta dèria meva de parlar d'escales, d'escales d'escenaris precisament, o d'enfustissats com a mi m'agrada anomenar-los, introduir la paraula puntal no pot pas semblar estrany. (Anava a dir "apuntar" la paraula puntal, però ja quedaria una mica cacofònic).
A la imatge que adjunto (continuo amb les cacofonies), s'hi poden observar tres elements fonamentals a l'hora d'organitzar una ballada de sardanes.
En primer lloc necessitem una "Agrupació Sardanista", és a dir un grup de persones que perdin temps i "calés" per fer que aquest ball i aquesta música tan nostrats segueixin aguantant el pas del temps. Què seria de la SARDANA (en majúscules) si fos l'administració (en minúscules) qui hagués de vetllar com a únic responsable per la persistència de la nostra música? Millor no contestar.
En segon lloc necessitem cadires, sí, cadires. Sembla que digui una tonteria, una bajanada, i no! Quantes vegades els inicis de les audicions es retarden perquè no apareixen les cadires per als músics, o ningú ha previst portar-les? I quantes vegades no s'acaba treient algun banc d'una església o les cadires de la terrassa del bar més proper?
Tercer puntal, l'escala. Sí, l'escala. Una altra bajanada, oi? Si hi ha un escenari, hi ha d'haver una escala. Lògic, no? Doncs no! En aquest blog se n'ha parlat (i se'n parlarà) abastament sobre el tema. Només com a exemple, dir que l'enfustissat de la fotografia corresponia a un aplec amb 3 cobles 3, és a dir, d'una bona allargada (i poca amplada també). Com que l'escala (única) era a un extrem, a l'altre feien servir unes cadires per pujar-hi. No n'aprendrem mai, ni els organitzadors ni els músics.
No voldria acabar sense dir que, tal i com es pot deduir de la fotografia, hi ha més elements importantíssims per tal de portar a terme una audició de sardanes: l'escenari, en menor grau, i els mateixos músics, en major grau...

1 comentari:

Arnau Sala Soler ha dit...

Sovint els aplecs és quan es troba més a faltar una escala...

Des de un aplec de 3 cobles en el qual també hi havia només una escala... que els propis músics "transportavem" d'un cantó a l'altre per poder baixar sense molestar...

O altres aplecs també de 3 cobles on hi ha dues escales (cadascuna a cada un dels laterals de l'entarimat, deixant així la cobla del centre sense escala i per tant... havent de travessar entremig de músics i instruments, justament en un entarimat on practicament no càven els propis músics... o saltant directament el més de 1 metre d'alçada d'entarimat). Com a curiós també... són les escales que posen en aquest aplec. Unes escales que per pujar a l'entarimat primer has de pujar... i després has de baixar/saltar, perquè l'escala és més alta que l'entarimat. Per altra banda, són escales de reixa... on més d'un tacó d'alunga dels musics ha quedat enganxat...

Si més no... són anècdotes... o maneres de passar l'estona "entre sardana i sardana".