12.4.07

D'escales i manaies

Llegia ahir al diari de Girona un article a la secció d'opinió signat per Daniel Bonaventura, que s'intitulava "Manaies contra escales".
Després del seguit de posts que vaig fer en el seu moment en relació a la pujada i baixada de les escales de la catedral de Girona per part d'en Pau i el seu 4x4, em veig en la obligació "moral" de comentar aquest escrit.
En Daniel Bonaventura fa referència a la processó del Sant Enterrament que se celebra la nit del Divendres Sant, en la qual la desfilada dels Manaies fa que "la culata rematada amb ferro de les llances percuteixi sobre les malmeses escales de la Catedral".
És evident que aquesta acció de desenes i desenes de pilums caient a l'hora en tots i cada un dels esglaons no pot provocar més que un deteriorament progressiu dels elements en qüestió.
Per tant he de pujar a l'escenari, al meu escenari, per dir que això no pot ser, que no es poden atacar més les escales de la Catedral de Girona.
De tota manera no m'acaba de convèncer aquesta solució "d'amortir el cop sec del metall amb una capa de goma, amb una mena de tap enfundat a les llances". M'imagino aquestes llances acabades en punxa per un extrem i amb un tap de plàstic de cava barat per l'altre. No m'acaba de convèncer, no.
I és que, a més, no sé si puc atacar aquest fet amb la mateixa fermesa que l'altre. No sé si són comparables els manaies amb en Pau. No sé si posats en els plats d'una balança, aquesta no es decantaria ràpidament cap a un cantó.
Però he d'intentar ser objectiu i contundent a la vegada. A l'advocat el que és de l'advocat, i al Cèsar i els seus manaies el que els correspon.
Si al final es queden sense pedra, o només es queden amb pedra esmicolada, no serà perquè no haguem avisat.
Publica un comentari a l'entrada