Aquesta senyora en batí blau és certament depriment. I el nen assegut a la cadira... Tots dos mirant a l'infinit. Sort que tenen l'escala per poder fugir, encara que sigui en batí blau!
Srta. Tarambana, vostè té un do natural (que a més és una nota musical) per explicar coses del no res. Jo, amb el temps, he anat agafant aquesta pràctica a trobar escales en qualsevol racó. Les trobo fins i tot sense voler. I això s'enganxa. Reusenca, potser sí que és la seva escala d'emergència. Però en batí?
4 comentaris:
Mestre Vilapou, com s'ho fa per veure escales a tot arreu? Increïble! Jo miro aquest balcó i m'invento una història sobre la dona i el nen...
Al cap de mitja hora potser veuria una escala, aixecaria el dit, la seyalaria i diria "Vilapou".
Perquè, que sàpiga, que quan veig una escala no penso en "Una escala" coma tal, penso amb vusté directament!
Aquesta senyora en batí blau és certament depriment. I el nen assegut a la cadira... Tots dos mirant a l'infinit. Sort que tenen l'escala per poder fugir, encara que sigui en batí blau!
Srta. Tarambana, vostè té un do natural (que a més és una nota musical) per explicar coses del no res. Jo, amb el temps, he anat agafant aquesta pràctica a trobar escales en qualsevol racó. Les trobo fins i tot sense voler. I això s'enganxa.
Reusenca, potser sí que és la seva escala d'emergència. Però en batí?
Sembla el títol d'un quadre de començaments de segle XX.
Publica un comentari