
Aquesta escala, una més de les que m'envià la Caterina, ens dóna però, una imatge més fosca, més lúgubre, que suscita una fonda tristesa, segons el diccionari, i una certa inquietud, hi afegiria jo...
Aquest matí jo anava a tocar (sardanes,
I així, jo anava mirant els moviments de terra que es desplaçaven just pel costat de la via actual. Les sorres, les pedres, el fang, s'arrengleraven obrint-se camí. I aleshores m'han aparescut uns cavalls que cavalcaven al costat nostre, majestuosos, habillats amb unes robes de colors i muntats per uns genets coberts amb unes armadures brillants. M'ha semblat que el cel, gris fins aquell moment, es trencava per deixar entreveure un sol que omplia de reflexos brillants i cegadors els camps que travessàvem. Com si portésim momentàniament una guàrdia personal, m'he vist acompanyat i escortat per aquells personatges sortits de contes de cavalleria, sortits, potser, d'aquestes imatges que vaig trobant en aquest viatge a cavall, mai més ben dit, entre l'avui i un ahir no massa llunyà, entre la realitat i la imaginació.
Feu el camí amb el Google Earth.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada