al de Queribús (Quéribus en francès). I és també un d'aquells castells on la pedra i la roca es confonen, com una erupció l'una de l'altra. La seva funció, en el seu moment de contenció, la perderen finalment al passar definitivament el Rosselló al domini de França. Ara ens queda un autèntic monument digne de visitar per poder assaborir tota la geografia visible fins al mar.Aquesta escala, una més de les que m'envià la Caterina, ens dóna però, una imatge més fosca, més lúgubre, que suscita una fonda tristesa, segons el diccionari, i una certa inquietud, hi afegiria jo...
Aquest matí jo anava a tocar (sardanes,
s'entén) i, cosa estranya, no conduia. Això m'ha donat temps i ocasió d'observar una mica més el paisatge. El que veia avui no tenia massa d'especial i el que més clarament he pogut apreciar són les obres d'ampliació de la carretera.I així, jo anava mirant els moviments de terra que es desplaçaven just pel costat de la via actual. Les sorres, les pedres, el fang, s'arrengleraven obrint-se camí. I aleshores m'han aparescut uns cavalls que cavalcaven al costat nostre, majestuosos, habillats amb unes robes de colors i muntats per uns genets coberts amb unes armadures brillants. M'ha semblat que el cel, gris fins aquell moment, es trencava per deixar entreveure un sol que omplia de reflexos brillants i cegadors els camps que travessàvem. Com si portésim momentàniament una guàrdia personal, m'he vist acompanyat i escortat per aquells personatges sortits de contes de cavalleria, sortits, potser, d'aquestes imatges que vaig trobant en aquest viatge a cavall, mai més ben dit, entre l'avui i un ahir no massa llunyà, entre la realitat i la imaginació.
Feu el camí amb el Google Earth.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada