Perapertusa significa, en occità, "pedra oberta". Aquest castell és
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE5wqg2KB8Ba5X0P_6UZ_ZNaArZqBKidR53FrrvdPeBZI4QvwtfC_Kjys9oVkkSBb1jWXlR1st8FIdrrynCXJHUb05e1UaIqoVnDfu_2qTLVX0XXw9LMkK6JOfIPVI9NAVY-cZ/s200/31-03-071.jpg)
un dels més espectaculars i bells de la ruta càtara. És una construcció feta al cap de munt d'una muntanya on per moments es perd la separació entre la pedra i la roca. La seva situació a la frontera del Rosselló el va fer molt important en aquells moments. El "traspàs" d'aquelles terres a domini del francès li van fer perdre més endavant la seva importància estratègica.
La Caterina em va enviar unes quantes fotografies de la ruta càtara. Amb la d'avui
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxIE4ExqAO-t_2N17I3mrDYMFoQFmTXVn9NjvAd1hSDqkVN_AnBh99A8nec9AVpg3MNsgaxSdhWwfNxhkDsNX88gukKQVaOWLe-WtqjYW3WZI3iGnvFiFbgFEM7cqBeLRI8GRI/s200/31-03-07.JPG)
ja n'hem vist dues, però del castell de Perapertusa n'hi havia quatre o cinc. Totes (ja aniran sortint) ens porten a imaginar aventures, potser a recordar escenes del cinema, que són el que primer ens dóna una perspectiva o una primera imatge històrica més o menys encertada.
Veient aquesta escala, llarga escala, que puja al costat d'aquests inmensos murs, el cap ja es trasllada a l'època. Quanta gent devia pujar per aquí? Quina funció tenia l'escala? Va contribuir a la defensa de la fortificació d'una manera directa? La pujaven o baixaven prínceps i princeses? Quines històries amaga? Va viure traïcions? I amors? I desamors?
Les roques, les pedres, sempre seran un niu de secrets inconfessables i amagats. Això és una part de la història...
La ruta amb el
G.E.
4 comentaris:
Ostres! La ruta dels càtars és també una de les meves tasques pendents! Em faria molt goig passejar-me per allà... A veure si aquest estiu trobem el momentet...
Salut!
Bé, però és absurd que al títol del post ho esmentis com a Peyrepertuse, que és un nom francès, si després ja poses el nom occità tal i com correspon!
Salut
Musa, s'ha de fer i algun dia es farà. Tot és trobar el moment, o buscar-lo.
Benvolgut Joan, absurd no, potser poc cuidat, ja que el post anterior l'havia titulat Vilarroja i no Villerouge. Senzillament que el nom de Peyrepertuse em va agradar com a efecte sonor. Proveu a pronunciar en veu alta aquesta paraula amb fonia francesa unes quantes vegades...
No us ha captivat?
Publica un comentari a l'entrada