31.3.07

Escales d'arreu (XXX). Peyrepertuse

Perapertusa significa, en occità, "pedra oberta". Aquest castell és un dels més espectaculars i bells de la ruta càtara. És una construcció feta al cap de munt d'una muntanya on per moments es perd la separació entre la pedra i la roca. La seva situació a la frontera del Rosselló el va fer molt important en aquells moments. El "traspàs" d'aquelles terres a domini del francès li van fer perdre més endavant la seva importància estratègica.
La Caterina em va enviar unes quantes fotografies de la ruta càtara. Amb la d'avui ja n'hem vist dues, però del castell de Perapertusa n'hi havia quatre o cinc. Totes (ja aniran sortint) ens porten a imaginar aventures, potser a recordar escenes del cinema, que són el que primer ens dóna una perspectiva o una primera imatge històrica més o menys encertada.
Veient aquesta escala, llarga escala, que puja al costat d'aquests inmensos murs, el cap ja es trasllada a l'època. Quanta gent devia pujar per aquí? Quina funció tenia l'escala? Va contribuir a la defensa de la fortificació d'una manera directa? La pujaven o baixaven prínceps i princeses? Quines històries amaga? Va viure traïcions? I amors? I desamors?
Les roques, les pedres, sempre seran un niu de secrets inconfessables i amagats. Això és una part de la història...
La ruta amb el G.E.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres! La ruta dels càtars és també una de les meves tasques pendents! Em faria molt goig passejar-me per allà... A veure si aquest estiu trobem el momentet...

Salut!

Anònim ha dit...

Bé, però és absurd que al títol del post ho esmentis com a Peyrepertuse, que és un nom francès, si després ja poses el nom occità tal i com correspon!
Salut

vilapou ha dit...

Musa, s'ha de fer i algun dia es farà. Tot és trobar el moment, o buscar-lo.

vilapou ha dit...

Benvolgut Joan, absurd no, potser poc cuidat, ja que el post anterior l'havia titulat Vilarroja i no Villerouge. Senzillament que el nom de Peyrepertuse em va agradar com a efecte sonor. Proveu a pronunciar en veu alta aquesta paraula amb fonia francesa unes quantes vegades...
No us ha captivat?