22.3.07

L'article 69

Fa uns dies vaig trobar a la bústia un exemplar de l'Estatut d'Autonomia, un llibre gruixut i de paper reciclat. Això del gruix era evident a la vista, i més sabent la quantitat (exagerada al meu entendre) d'articles i disposicions transitòries, i que el paper és reciclat ho dic pel color i la rugositat.
La meva primera reacció va ser mirar al carrer, amunt i avall, com si fos estrany que jo hagués rebut aquell present. Després vaig mirar la primera pàgina, per si hi havia una dedicatòria d'alguna amistat "de nivell", i en veure que no, que tot era normal, vaig entrar a casa.
He de dir que sí que em va estranyar rebre'l precisament ara, que estan a punt d'espurgar-lo, ja que es podríen haver estalviat un munt de pàgines, que multiplicades per uns cèntimes vénen a donar un grapat d'euros. Però amb els coses de Palau millor no posar-s'hi.
Assegut al sofà vaig triar un article a l'atzar, el 69:

ARTICLE 69. EL CONSELLER PRIMER O CONSELLERA PRIMERA
El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d'acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta.

Jo, un servidor, com que ja començo a tenir una edat puc dir i/o confessar que vaig fer la majoria de l'ensenyament en castellà o espanyol. També he de dir que fa uns anys vaig aconseguir el títol de nivell C de català, amb la qual cosa em puc equiparar ja a la totalitat de persones estudiades que corren per aquests mons. Potser és "a resultes" del meu passat que m'han quedat algunes coses que em fan mal d'ulls i d'orelles i d'altres que aquests sentits agraeixen d'allò més.
Em va quedar gravat, per exemple, allò del sujeto-verbo-y-predicado. És a dir, que les frases han de tenir una certa construcció que les farà entenedores, cosa que avui dia no és facil de sentir o llegir...
I un altre criteri que em va quedar clar és que per anomenar persones o conceptes dels dos gèneres es pot fer servir només la corresponent al masculí, entenent això com una llicència que ens dóna agilitat i "esponjament" a l'escriure i al parlar. No és, entenc jo, una qüestió sexista si no pràctica. Aquest efecte Ibarretxe (que parla de "los vascos y las vascas" cada quatre frases) se'm fa carregós, com carregós se'm fa l'article 69. Torneu-lo a llegir si us plau.
No hi hauria cap problema en parlar de la persona elegida per a la Presidència, per exemple, per fer-ho tot en femení, o en un ús més racionalitzat de la doble expressió cada vegada i cada vegada.
I és que, a més, això comporta que s'analitzin altres articles. A la pàgina anterior de l'exemplar que jo estava mirant hi ha l'article 67, apartat 9, que diu:
"El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers".
Eeep! Aquí ho tenim! Un dels consellers. I les conselleres? Mai el President podrà delegar en una consellera? No tindrem mai una Presidenta de la Generalitat en funcions? Alerta! Sexisme?

Potser és per això que he trobat aquestes escales que van ja de dues en dues. Deuen ser "ell" i "ella". Com "los vascos y las vascas" o "el conseller primer o consellera primera".
Publica un comentari a l'entrada