2.3.07

Em pot deixar passar?

Un servidor no té costum de criticar massa els demés des d'aquest blog.
(Bé, la veritat és que el blog es va fer per "criticar" els enfustissats que no reunien les condicions adeqüades, sobre tot en quant a les escales...)
(I també és veritat que he criticat qüestions polítiques i socials)
I un servidor també vol dir que no li agrada criticar cap col.lectiu en concret, com per exemple, (1, 2, 3,...) conductors professionals, taxistes, conductors de camions, conductors en general...
Però avui faré una excepció i criticaré, sí, criticaré.
Aquest matí quan he agafat el cotxe per anar a acompanyar la nebodeta al cole i després acompanyar-me a mi mateix a treballar (no de músic), m'he trobat amb un camió d'aquells que buiden els contenidors de reciclatge.
Feina lloable, sí senyor, però feina, res més que això.
Al carrer hi havia, d'esquerra a dreta i per aquest ordre: una vorera, un contenidor, el camió, un espai més ample que un cotxe i una altra vorera.
Al darrera del camió hi havia el meu cotxe.
A la meva dreta hi havia un cotxe aparcat.
A la meva esquerra una filera de cotxes aparcats.
Si el camió s'hagués acostat una mica de res més al contenidor jo tenia espai per passar.
Si el camió hagués parat uns dos metres més endavant, jo tenia espai per passar.
Resum: He hagut d'esperar-me 6 minuts veient com els dos operaris es dirigien mútuament l'operació i he arribat 3 minuts tard a marcar al rellotge de fitxar a la fàbrica.
Segur que és tan difícil mirar al voltant quan un està treballant?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Oh Déu meu, com em pot arribar a posar de mala llet això! I més quan es va just de temps!

L'entenc, vilapou... Però crec que aquesta gent ja passen de tot i van a la seva. La resta, que s'esperin.

Anònim ha dit...

Ep! I no els diguis una paraula més alta que l'altra, eh! Que llavors els sis minuts es converteixen en deu.

vilapou ha dit...

Musa, això de conduir canvia el caràcter de la gent. S'ha d'anar amb molta paciència i comptant fins a cent. Un, dos, tres, quatre,...
Àirum, m'ho vaig pensar i vaig decidir que millor era concentrar-me en la música del CD.