Dimarts i 13 (3)

Com que no tinc cap pretensió de ser original ni de ser massa trencador en això del blog, i com que em vaig adonar el mes passat que ja havia fet un post que es deia "dimarts i 13" l'any 2005, i un altre "dimarts i 13 (2)" el 2006, vaig decidir que aquest any no faria la tercera edició.
Així, el 13 de febrer vaig fer un post totalment inofensiu i reflexiu anomenat precisament "un reflex".
Una altra raó que m'havia portat a trencar la "tradició" va ser que el dia ja havia començat malament, força malament. De bon matí m'havia trobat el cotxe amb un vidre trencat, tot enlaire i els CD's (que havia ordenat feia uns dies, després de mesos) fosos.
Era doncs una temàtica massa fàcil.
Ara, un mes deprés, es repeteix el dimarts i 13 i, mentres espero anar-me trobant durant el dia tots els vidres sencers, he recordat una mica els primers moments després d'aquella troballa.
La meva primera reacció, i la lògica, va ser anar a la caserna de la Policia Local per veure, per saber, què havia de fer. Realment era la segona reacció, ja que la primera va tenir relació amb tots els sants apostòlics i romans que corren pel cel i els inferns. Les seves indicacions van ser clares, tot era cosa de l'assegurança, ells es cuidaríen de tot, ells i jo, clar. Temps perdut, humor perdut, discos perduts...
A la tarda un company de feina em preguntava si havia hagut de fer molta paperassa, la Policia, els Mossos, etc... Aleshores hi vaig caure. No m'havien ni preguntat on havia passat, quins danys havia patit el cotxe (de les persones ja ni pensar-hi), si m'havien robat, res, absolutament res...
Ara, un mes deprés, ho recordo.
I ara, un mes després, segueixo sense acabar d'entendre res. Vaig anar a una caserna o a una gestoria?
P.D.: La relació d'aquesta escala amb el post d'avui és que aquesta havia sigut precisament l'entrada d'una caserna de la Policia Local d'un poble (ciutat) del Maresme.