
Aquest matí hi he pensat en la genta que fa mercats. Amb el vent que feia. És una manera ben fàcil de perdre el jornal. Inclemències del temps en diuen.
Un, que té un passat, també ha fet alguns mercats (èpoques artesanals), i recordo especialment la solidaritat de la primera vegada que em (ens) va enganxar un xàfec. Si no arriba a ser pels veïns de les parades que van començar a treure plàstics, lligar-los, i acabar fent-nos un tendal amb un plis plas, no hagués passat d'aquell segon dia de mercat.
Dependre del temps per viure (però seriosament, no com aquells que viuen i cobren de dir el que els sembla que passarà i al final nasti de plasti) és molt dur.
2 comentaris:
Us recomano una visita al mercat de Sant Adrià de Besòs (dimarts). Color i cultura ancestral arreu, acompanyada de delinqüència i cutrerio (però també està bé veure-ho tot junt). Allà la pluja no afecta pq es fa sota el pont de l'autopista, però és un espectacle digne de veure.
Puji, es podria fer una ruta de mercats, i segur que hi trobo una pila d'escales entre parada i parada.
Publica un comentari a l'entrada