25.3.07

Edifiquem!

Fa una setmana anàvem passejant la Sra. Vilapou i jo, i quan vam passar pel davant d'un solar, ella em va indicar desseguida una imatge al fons:
-Mira, les restes del que era una escala.
En aquell moment a mi em va semblar que no es veia massa bé, que no era ben bé una "escala sencera", que no tenia prou interès retratar-la...
Aquest matí he tornat a passar pel davant del mateix solar. He tingut una necessitat d'acostar-me a aquelles restes "del que va ser una escala". He hagut de fer la fotografia.
He arribat a un punt que mantinc una relació molt directa amb les escales. Hi ha qui necessita tot un paisatge, muntanyes, el mar sencer, per poder expressar una situació del seu estat d'ànim. Jo ja estic logrant no necessitar tant, trobar aquestes expressions amb coses més petites, només amb detalls. Aquell perfil m'estava indicant molt de mi mateix.
Després, reflexionant una mica, m'he adonat que he estat passant una "petita" època com d'obres, amb enderrocs inclosos, i ara em sembla que el solar ja està net, aplanat, a punt de començar a fer fonaments i edificar, aixecar pisos...
No massa tampoc, que ni les ordenances, ni el meu pressupost, ni les meves pretensions ho permeten.