18.3.07

TV3 a València

Jo sóc d'aquelles persones que creiem que el català és una llengua que es parla allà on es parla, així, sense posar uns límits de punts i ratlles, sense fronteres, sense separacions. Qui vulgui creure que això no és així, que el que es parla a València, o a Mallorca o a centenars de llocs més, és una llengua diferent, allà ell, científicament sembla ser que es demostra que no ténen raó, però les creences són propietat de cada persona (encara que vagin errats).
Una altra cosa, però, és voler imposar aquestes creences. Voler diferenciar allò que no es diferencia, intentar amagar allò que "sona" igual, dir que dos textos de 400 paraules amb 399 de comuns estan escrits en idiomes diferents, tot això és, com a mínim, lleig.
Al País Valencià (com a Mallorca) hi ha gent (massa) que creu que les coses han de ser així, que si existeixen uns "media" de comunicació en català han de ser silenciats en el seu territori. I així ho han anat imposant una vegada rera l'altra. La tossuderia de gent com la d'Acció Cultural del País Valencià ha estat sempre "legalment" boicotejada pels poders públics, siguin del partit (PP o PSOE) que siguin, fent migrar les freqüències d'un lloc a l'altre gràcies a anar-les donant successivament a altres mitjans.
Ara toca un altre capítol. S'acosten eleccions i l'anticatalanisme sempre ha donat vots.
Paradoxalment l'entesa (o la desentesa) que es qüestiona ara és amb el Ministeri d'Indústria que en aquell moment encapçalava l'actual MHP José Montilla, quin govern diu que són els demés els que s'han d'entendre i posar d'acord (ha, ha!). Tot una mica esquizofrènic.
Bé, jo deixaré una escala que no és de l'edifici de TV3 (ho sento, no en tinc cap, encara), però és del de Catalunya Ràdio, cosins germans, vaja, i que me la va cedir en Saül Gordillo, una eminència en això del món dels blocs (blogs).
I per acabar, només dir que al País Valencià, en el seu moment, es va poder veure aquest vídeo. Seria una llàstima que això no hagués estat possible.

Publica un comentari a l'entrada